Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
capellania
Dret canònic
Càrrec, amb els honors, drets i obligacions annexos, d’exercir els serveis de culte en una capella.
Hom troba documentada la capellania ja el 1068 a la Catalunya Vella Implicava generalment diversos tipus de serveis celebració de misses, processons, dotacions a pobres, cura d’ànimes, etc i un conjunt de béns, rendes i drets, adscrits a la capella Només les capellanies jurídicament erigides per l’autoritat eclesiàstica són beneficis
capellania de sang
Dret canònic
Capellania vinculada als membres d’una família, generalment noble.
Sovint els beneficiaris s’ordenaven per tal d’obtenir-ne les rendes i de beneficiar-se de les exempcions eclesiàstiques hom els anomenava ordenats a títol de patrimoni
Santa Maria d’Aguilella (Barbens)
Art romànic
El petit veïnat d’Aguilella és situat en un enclavament del municipi de Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega l’Urgell La seva església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella mentre visqués Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar en mans…
Santa Eulàlia del Corró d’Avall (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Corró d’Avall és una de les parròquies que estava inclosa dins l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que foren atorgades el 1025 per Berenguer Ramon I Juntament amb Llerona, Corró d’Amunt i Marata, van passar a ser carrer de Barcelona al final del segle XIV La primera notícia sobre el terme de Corró d’Amunt és documentada l’any 959 el fet que s’especifiqui “d’Amunt”, fa suposar també l’existència d’un Corró “d’Avall” ja en aquesta època L’església de Santa Eulàlia és esmentada per primer cop en un document del 989 en el qual s’efectua la venda d’una peça de terra situada…
la Pava
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera
.
L’església és dedicada a sant Alexandre hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Oltrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir
Malloles
Barri
Antic poble
Antic poble i actual barri al S de la ciutat de Perpinyà.
Esmentat ja al segle X, es despoblà durant el segle XIV, a benefici de Perpinyà L’església de Santa Maria és documentada el 1155 al segle XIII era una localitat fortificada prou important el 1241 Jaume I hi feu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428
Santa Magdalena de Gombrèn
Art romànic
L’església parroquial de Santa Magdalena de Gombrèn és un edifici del segle XVIII, projectat l’any 1718 per Josep Morató i construït entre 1724 i 1734, que substitueix una església anterior, que existia ja l’any 1400, i al qual possiblement fa referència la fundació d’una capellania de Santa Maria de Gombrèn l’any 1108, i que el 1695 rebia la parròquia de Sant Pere de Mogrony
Francesc de Rovira i Bonet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù 1781 Escriví en italià
Santa Maria de Creixell (Borrassà)
Art romànic
La capellanía de Santa Maria del castell de Creixell fou instituïda, al març del 1319, per Dalmau II de Creixell a favor del priorat de Lledó L’any 1343 hi ha també notícia de Santa Maria de Creixell, capella del castell L’edifici que hom pot veure actualment és una construcció del segle XVIII A la llinda de la porta hi ha, incisa, la data de 1772 i en un carreu cantoner la de 1779
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina