Resultats de la cerca
Es mostren 285 resultats
capitulació
Història
A la península Ibèrica i durant la reconquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans (similar al ṣulḥ
que els àrabs havien establert durant llur invasió), per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llur religió i costums, etc) i propietats.
Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238, garantí la seguretat als…
capitulació
Dret internacional
Conveni militar que posa fi a la resistència d’una tropa assetjada en una plaça forta o voltada a camp obert, pel qual s’estableixen, segons les regles de l’honor militar, el tracte que han de rebre oficials i soldats.
Per tal com no concerneix la constitució administrativa o política del territori, no li cal confirmació del cap d’estat i entra en vigor de forma inmediata
capitulació
Història
Des del s XV, contracte establert entre la monarquia i uns particulars per tal de dur a terme una empresa generalment politicomilitar.
Aquest sistema fou aplicat sobretot en el descobriment i la colonització d’Amèrica, a partir de les capitulacions de Santa Fe 1492, entre els Reis Catòlics i Colom
capitulació incondicional
Dret internacional
Capitulació en la qual les forces guanyadores es consideren lliures de qualsevol compromís de tipus jurídic respecte als vençuts.
Fou aplicada durant la Segona Guerra Mundial per les forces aliades a Alemanya acta de Reims i de Berlín, el 7 i 8 de maig de 1945 i al Japó 2 de setembre de 1945
capitulació imperial
Història
Cadascuna de les disposicions que l’emperador del Sacre Imperi jurava, un cop elegit, confirmant les sobiranies dels prínceps electors.
capitulació de Cardona
Frangment final de la capitulació de Cardona (18 de setembre de 1714), signada per Manuel Desvalls i el comte de Montemar
© Arxiu Nacional de Catalunya
Història
Pacte signat a Cardona el 18 de setembre de 1714 entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, cap de les forces borbòniques assetjants.
El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes més tard per…
Capitulació de Balaguer
Capitulació de Balaguer, capital dels dominis de Jaume d’Urgell
Capitulació de Maó
Amb la capitulació de Maó, Menorca passa a sobirania espanyola
Capitulació de Pedralbes
Capitulació de Pedralbes feta entre Joan II i la ciutat de Barcelona
capitulació de Pedralbes
Història
Tractat general de pau signat a Barcelona, al monestir de Pedralbes, el 24 d’octubre de 1472 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat.
En foren artífexs, sembla, el confessor del rei, Gaspar Ferreres, i els consellers Lluís Setantí i Joan Mateu posà fi pràcticament a la guerra contra Joan II, malgrat que no tot el Principat s’havia rendit, l’exèrcit francès ocupava els comtats de Rosselló i Cerdanya i el comte de Pallars mantenia la rebellió contra el rei La capitulació posava terminis per a adherir-se a tots els habitants del Principat i als castells i les forces que encara mantenien la bandera del rei Renat Atorgava perdó general i autoritzava el lloctinent Joan de Calàbria i els seus parcials a sortir de la ciutat…