Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
trill
Agronomia
Nom donat a diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda.
Malgrat que hom considera que les batolles o el simple bastó emprat per a batre a cops són trills, aquest nom és aplicat més correntment a la post rectangular de fusta proveïda a la seva cara inferior de ferros tallants, de claus o de trossos de pedra foguera o al corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta, guarnit de làmines de ferro, que, arrossegats per dues bèsties o per una, respectivament, eren emprats per a capolar la palla
capolament
Acció de capolar.
trillar
Agronomia
Passar el trill o la trilla (damunt la palla de l’era) per capolar-la.
capolador
Piló de fusta, generalment posat sobre tres peus, que serveix per a capolar-hi la carn.
picar
Donar cops amb un martell, una maça, un picó, etc, per afaiçonar, ablanir, pitjar, capolar, etc (una cosa).
piló
Bloc feixuc de fusta dura, generalment cilíndric, sobre el qual hom posa allò que s’ha de tallar, capolar, picar, etc.
triturador
Triturador d’escombraries
Tecnologia
Aparell aplicat a l’eixidiu de l’aigüera que serveix per a capolar les escombraries, a fi de permetre’ls de passar per les canonades de desguàs.
mitjalluna
Eina de cuina que consisteix en una fulla, generalment d’acer, amb el costat tallant corbat enfora; va proveïda d’un o dos mànecs i serveix per a tallar i capolar la carn.
La ramaderia i el bosc
El bestiar, la llana, la carn i els mitjans de transport Una esquella, amb el so de la qual el cap de bestiar guia el ramat Carrutxa En el món pagès, per poder llaurar, passar els rascles, batre o traginar tota mena de productes es necessitava bestiar de tir, ja fossin bous, cavalls, mules o ases Per a complementar l’alimentació es necessitaven gallines, conills, porcs o xais Però la demanda també venia dels sectors no pagesos els traginers necessitaven animals per al transport les ciutats, carn per a les carnisseries públiques, que en subministraven a la població els blanquers i cuireters,…
L’organització eclesiàstica i cultural sota els visigots
Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…