Resultats de la cerca

Als quinze anys començà a dibuixar professionalment i aviat es destacà com a cartellista Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39, dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s’incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República Es feu molt popular pels seus cartells, que estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època Després de passar per camps de concentració, s’exilià el 1939 a París, on continuà la seva tasca artística alternant el dibuix de còmics amb l’escenografia —dissenyà decorats i vestits per a diverses obres de teatre—, la pintura i…

Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès

Format a Sant Carles Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909 El 1912 féu el seu primer cartell de toros Exposà a Madrid i a Bilbao 1919 Collaborà a La Esfera , Mundo Gráfico , El Mercantil Valenciano , etc El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934 Foren remarcables les seves exposicions a Nova York 1945 i a Mèxic 1949 És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui

S’installà a Barcelona el 1905 i completà la seva formació a l’Escola Llotja S’inicià com a illustrador de temes esportius en un tractat de jujitsu A partir de la dècada de 1920 destacà com a cartellista Dissenyà cartells per a curses de cotxes, motos i avions, combats de boxa i sobre futbol o ciclisme, com el cartell de Les noces d’argent del Futbol Club Barcelona 1949 i el de la Volta Ciclista a Catalunya 1958 El Museu del FC Barcelona recull part de la seva obra

Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga

A nou anys guanyà el segon premi de cartells de les Festes de la Mercè a Barcelona Exposà per primer cop a La Publicidad 1919 sota el patronatge del Saló dels Evolucionistes Treballà des del 1927 per al Patronato Nacional del Turismo Español, però la seva tasca més rellevant com a cartellista fou per a l’Oficina de Turisme de Catalunya 1932-36 Anà a Mèxic el 1949, on destacà com a decorador i féu grans murals per a l’edifici Rioma —propietat de Cantinflas—, destruït després en un terratrèmol Tornà a Catalunya el 1963, exposà i illustrà llibres El seu art palesa un lirisme que…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins el 1984, data en què l’…

Juntament amb Pau Cots, Joan Seix Jan, Jacint Bofarull, Josep Segrelles i d’altres, fou un dels pioners i difusors del cartellisme esportiu que contribuí a difondre l’esport entre les masses al primer terç del segle XX Entre els seus cartells hi ha els realitzats per a la Federació Catalana de Natació Amateur, el 1930 El 1972, rebé el premi Prisma, de caràcter antològic, atorgat per l'agrupació de decoradors del Foment de les Arts i el Disseny "per la seva tasca pionera en la decoració publicitària"