Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
casuariformes
Casuariformes Emús
(CC0)
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de grans dimensions, amb les ales molt reduïdes, inútils per a volar, però amb les potes llargues i robustes, molt aptes per a caminar i córrer.
Els peus són proveïts de tres dits amb ungles Les plomes són bífides presenten un raquis principal i un altre de secundari L’ordre comprèn els casuaris, de Nova Guinea, i l’emú, d’Austràlia
dromiceids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels casuariformes, que inclou l’emú.
casuari
Casuari
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la subclasse dels neornites
, de l’ordre dels casuariformes, de grans dimensions (ateny més d’un metre i mig de llargada).
El cos és robust, cobert de plomes llises de color negre A la part superior del cap té una excrescència òssia en forma d’elm Al coll presenta sovint algunes carúncules de colors vistosos El bec és fort i comprimit lateralment La femella pon de 3 a 5 ous de color verd, que són covats pel mascle Són omnívors viuen solitaris a les regions selvàtiques
emú
Emú
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels casuariformes, de la família dels dromicèids, d’1,5 m d’alçada, uns 50 kg de pes i cobert de ploma.
El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia
ocells
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
Ornitologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.
Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…
Aproximació sumària a la avifauna del món
Les regions ornítiques Regions biogeogràfiques del món en un mapa de projecció polar Noteu que les regions més riques en espècies endèmiques són les més isolades de tota la massa principal de terres Maber, a partir de fonts diverses La capacitat de moviment dels ocells els ha permès de conquerir qualsevol punt de la Terra Viuen als deserts, les selves i les illes, per més llunyanes que siguin, i fins i tot poden colonitzar els casquets polars per exemple, al pol nord s’han citat quatre espècies diferents d’ocells i al pol sud, una Amb aquesta mobilitat, i per tant amb un potencial…