Resultats de la cerca

Segons la legislació espanyola vigent, per a esdevenir catedràtic universitari cal ésser doctor, haver exercit durant dos anys una funció docent o investigadora en un establiment estatal i haver guanyat les corresponents oposicions o el concurs, o haver ests designat Per a esdevenir catedràtic d’institut cal ésser llicenciat en una facultat universitària Els catedràtics són funcionaris públics

Professora de la Universitat de Barcelona 1955-75, catedràtica de la de Múrcia 1975-90 i catedràtica de prehistòria de la Universidad Nacional de Educación a Distancia de Madrid 1990-98 Publicà nombrosos treballs sobre la prehistòria i l’antiguitat dels Països Catalans, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa 1965, De coroplastia ibérica los pebeteros en forma de cabeza femenina 1963 i Fuentes escritas antiguas sobre las Baleares 1974 

Estudià a la universitat de Lió i es doctorà a la Sorbona amb la tesi d’Estat Les mouvements d’avant-garde entre Barcelone et Madrid, 1929-1936 Esthétique et Idéologie 1992 Ensenyà a l’Escola Normal Superior de Saint-Cloud i Fontenay-aux-roses 1973-93 i a la universitat de la Sorbona 1984-92, i ha estat catedràtica de literatura contemporània a la universitat de París VIII Vincennes à Saint-Denis 1992-2003, d’on és catedràtica emèrita Ha traduït al francès J Brossa, JV Foix, X Moret, Perejaume, J Perucho, MM Roca i F Trabal Ha estat administradora del Centre d’Estudis Catalans de París 1989-…

Estudià guitarra al Conservatori Nacional de Buenos Aires, del qual fou catedràtica posteriorment Formà duet amb Miquel Llobet i actuà a les principals sales de concert d’arreu del món Alguns dels guitarristes més importants de les darreres generacions estudiaren amb ella Es retirà a viure a Barcelona

Llicenciada en prehistòria 1968 i doctorada en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes Entre el 1972 i el 1983 treballà com a investigadora del CSIC Fou catedràtica de la Universitat de Màlaga 1983, i catedràtica de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-92 i de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2018, on dirigí el Laboratori d’Arqueologia 1994-2024 Dirigí diversos projectes de recerca i excavacions arqueològiques, tant a l’àmbit peninsular com al Líban colònia fenícia de Chorreras…

Debutà a València el 1906 estudià a Milà i es presentà a Viareggio amb Cavalleria rusticana 1908 El 1910 cantà al Liceu, on estrenà Tiefland ‘Terra Baixa’, de D’Albert Aviat cantà per tot Europa s’especialitzà en òpera wagneriana, però cantà també òperes de Verdi, Meyerbeer, Puccini, etc En retirar-se fou catedràtica de cant del conservatori de València

Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, fou professora numerària en aquest centre des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la Universitat d’Extremadura i després novament a València Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria 1968, amb Gabriela Martín

És catedràtica de castellà i portuguès a la Universitat de Toronto Especialista en Eiximenis, ha publicat La societat catalana al segle XIV 1967 i Excerpts from the Works of Francesc Eiximenis 1982, i altres investigacions sobre els franciscans de la corona catalanoaragonesa en revistes especialitzades També ha presentat comunicacions sobre aquestes matèries en diferents congressos És membre, entre altres, de la North American Catalan Society

Catedràtica de filologia llatina i de llengua i literatura llatines a la Universitat de Saragossa El 1961 obtingué el premi Menéndez Pidal de l’Academia Española per la seva obra El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña 1957 Representà oficialment l’Estat espanyol en diversos congressos internacionals Autora de nombroses publicacions sobre llatí medieval, lingüística general i filologia clàssica i moderna

Estudià a Barcelona i a Itàlia Debutà a Nàpols 1908 amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rossini i Donizetti, i enregistrà alguns discs Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923 Es retirà el 1936 Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara Turquia i després professora a Milà 1959