Resultats de la cerca

En certs casos, el jutge pot admetre a l’usufructuari caució juratòria o promissòria En el dret romà hi havia unes caucions d’ordre judicial tendents a assegurar l’acatament o el compliment de la sentència o en previsió de possibles perjudicis a alguna de les parts litigants, i unes altres de tipus extraprocessal, com les exigibles als tutors i curadors , als usufructuaris, usuaris, i la muciana , que pesava sobre hereus i legataris instituïts sota condició potestativa negativa per tal d’assegurar el retorn del llegat o de l’herència en el cas d’ésser infringida la condició En l’…

Equivalia a fiança personal i s’aplicà a tota mena de caucions caució

Les principals sèries documentals dels arxius de vegueria, que són, al Principat, la base de les ulteriors organitzacions de justícia, són registre de sentències, lletres rebudes, lletres de reclam, escriptures de terç, manaments, crides, caucions, firmes de dret, confessions i, sobretot, processos i plets

La part que ha pogut ésser salvada es troba repartida actualment entre la Biblioteca de Catalunya 79 volums, l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 17 volums, procedents de la biblioteca de l’historiador Francesc Carreras i Candi i l’Ateneu Barcelonès 24 volums La documentació coneguda comença l’any 1401 i continua fins l’any 1714 Els llibres salvats es refereixen a privilegis i ordinacions, deliberacions del Consell dels Vint, registre de lletres, pariatge, àpoques i albarans, matrícula de mercaders, capbreus, obres de la drassana, processos, seguretats, caucions i…

El que s’anomena ruptura feudal és essencialment un procés de reorganització de gran abast de les realitats polítiques, econòmiques i socials, que es va iniciar al primer terç del segle XI i que es va prolongar fins al final del segle XII Fou, doncs, un procés de llarga durada, amb acceleracions en diversos moments, però que finalment donà lloc a una societat en què les relacions entre els homes i la consciència d’aquestes relacions havien experimentat transformacions profundes i irremissibles L’assalt al poder comtal Entre el 1020 i el 1060 la ruptura feudal es manifestà espectacularment com…

Situació Vista aèria de la vila, on destaca l’urbanisme medieval i el recinte emmurallat del segle XIV, entorn del turó de Santa Bàrbara, indret on hi havia hagut l’antic castell ECSA - J Todó La Vila Ducal de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, és situada a uns 350 m d’altitud, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, al peu de les Muntanyes de Prades Gràcies al seu emplaçament estratègic, ha estat tradicionalment un important centre de comunicacions i l’eix central de la comarca Actualment dins la trama urbanística de Montblanc es poden distingir dues…