Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
aleta caudal
Aleta caudal d’una balena
Jorge Gobbi (CC BY 2.0)
Ictiologia
Aleta imparella de la cua d’un animal nedador; pot tenir disposició longitudinal o transversal.
nucli caudal
Anatomia animal
Nucli de substància grisa situat a la zona frontal i esferoidal del ventricle lateral.
dèbit
Biologia
Quantitat de líquid o de gas expulsat per un òrgan qualsevol durant cada unitat de temps.
cua
Aleta caudal groga
opacity (CC BY-NC-ND 2.0)
escòmbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis, de l’ordre dels perciformes, de cos allargat, fusiforme, amb el peduncle caudal molt estret i carenat als costats i el musell punxegut.
Tenen dues aletes dorsals, la primera curta i la segona llarga i seguida d’una sèrie d’espinetes aïllades anomenades pínnules L’aleta caudal és semilunar i molt llarga Inclou un gran nombre de gèneres i espècies repartits per les mars càlides i temperades de tot el món Són gregaris i formen bancs molt nombrosos que es desplacen a molta velocitat en recerca de l’aliment, que consisteix en peixos més petits
verat volador
Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans
hirudinis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, integrada per individus de cos cilíndric i tou, mancat de quetes, amb clitel en les femelles, i proveït de dues ventoses terminals, una d’anterior, que envolta la boca, i una de posterior o caudal.
Tenen 34 anells o segments interns La regió cefàlica és mancada de tentacles, i la boca, proveïda a vegades d’una trompa evaginable, presenta una faringe armada amb denticles o bé inerme El celoma, obliterat per un teixit conjuntiu, és reduït a una sèrie de llacunes connectades amb l’aparell circulatori, que consta de vasos longitudinals i capillars Adaptats a un règim hematòfag, aquests animals, després de fixar-se amb la ventosa caudal, apliquen la ventosa bucal a la pell de llurs víctimes i xuclen la sang amb la faringe L’aparell excretor té 16 parells de nefridis que s’obren…
llampuga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels corifènids, la llargada del qual pot sobrepassar el metre.
L’aleta dorsal va des del cap fins al peduncle caudal, i la caudal és molt escotada És una forma pelàgica i depredadora repartida arreu del món, però poc freqüent a la Mediterrània
conducte hepàtic
Anatomia
Denominació de diversos conductes que drenen la bilis hepàtica i constitueixen una part de les vies biliars intrahepàtiques i de les extrahepàtiques.
El conducte hepàtic dret recull la bilis formada en el lòbul dret del fetge i en part del lòbul caudal el conducte hepàtic esquerre rep la bilis elaborada en el lòbul esquerre del fetge, en el lòbul quadrat i en el lòbul caudal Ambdós conductes s’uneixen i formen el conducte hepàtic comú , que solca la cara inferior del fetge i es divideix en dues branques el conducte cístic i el colèdoc