Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Liliana Cavani
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica italiana.
Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic Dove siete Io sono qui 1993 i Ripley’s…
Dirk Bogarde
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic anglès d’origen holandès Derek Jules Gaspard Ulric Niven van den Bogaerde.
Procedent del teatre, l’any 1954 inicià a The Sleeping Tiger una collaboració reeixida amb Joseph Losey The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Accident 1967, etc Altres films seus són La caduta degli dèi 1969 i Morte a Venezia 1971 de L Visconti, Il portiere di notte 1973 de L Cavani, Providence 1976 d’A Resnais, Despair 1977, de RW Fassbinder, i Daddy Nostalgie 1990, de B Tavernier Publicà també diverses novelles A Gentle Occupation , 1980 West of Sunset , 1984 Jericho , 1992 A Period of Adjustment , 1994 Closing Ranks , 1995 i volums autobiogràfics…
Mickey Rourke
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Aconsellat per Arthur Miller, es traslladà a Hollywood on, amb Rumble Fish 1983, de F F Coppola, es convertí en actor de renom Posteriorment, ha protagonitzat, entre d’altres, The Year of the Dragon 1985, de M Cimino 9 1/2 Weeks 1985, d’A Lyne Homeboy 1988, de M Seresin Francesco 1989, de L Cavani Wild Orchid 1990, de Z King Desperate Hours 1990, de M Cimino White Sands 1992, de R Donaldson FTW 1994, de M Karbelnikoff Exit in Red 1996, de Y Bogayevicz Bullet 1996, de la qual fou coguionista, de J Temple The Rainmaker 1997, de FF Coppola Out in Fifty 1999, de B Christopher i S…
Tullio Pinelli
Cinematografia
Dramaturg i guionista italià.
Estudià dret, però abandonà l’exerci de la professió per a dedicar-se al teatre i a escriure guions Debutà en el teatre amb La pulce d’oro 1935 Obres destacades posteriors són Lo stilita 1937, I padri etruschi 1941, Lotta con l’angelo 1942 i Gorgonio ovvero il Tirso 1952 Començà en el cinema collaborant en films de R Rossellini, M Soldati , A Lattuada i altres directors El 1947 conegué Federico Fellini , amb el qual collaborà estretament en alguns dels films de més projecció Luci del varietà , 1950 I vitelloni , 1953 La strada , 1954 Il bidone , 1955 Le notti di Cabiria , 1957, premi Sant…
Erland Josephson
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral suec.
La seva trajectòria es troba bàsicament lligada a l’obra d' Ingmar Bergman Det regnar pa var kärlek ‘Plou sobre el nostre amor’, 1946, Nara Livet ‘El dintell de la vida’, 1957, Vargtimmen ‘L’hora del llop’, 1967, Em passion ‘Passió’, 1970, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1972, Scenner ur ett aktenskap ‘Escenes d’un matrimoni’, 1973, Ansikte mot ansikte ‘Cara a cara’, 1975, Fanny och Alexander ‘Fanny i Alexandre’, 1982, Efter repetitionen ‘Després de l’assaig’, 1984, Larmar och gör sig till ‘En la presèncis d’un pallasso’, 1997, o Saraband 2003 Amb altres films són Eva 1948 de G…
Francesc Gratacós i Matamala
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Fill de Francesc Gratacós i Comas i net d’Enric Gratacós i Massanella, fundador d’una nissaga dedicada al negoci cinematogràfic, inicià la seva carrera professional el 1970 com a viatjant de la sucursal barcelonina de Regia Films, distribuïdora del material de la Fox a Catalunya, Aragó i les Balears El 1978 obrí amb el seu pare la distribuïdora Mediterráneo Films Amb Santiago Camps com a responsable de la publicitat començà distribuint cintes com ara El gendarme i els extraterrestres Le Gendarme et les extraterrestres 1978, Jean Girault i La pell La pelle , 1981, Liliana Cavani…
Charlotte Rampling
© Nicolas Genin
Cinematografia
Actriu anglesa.
Filla d’un campió olímpic de mig fons i alt comandament de l’OTAN, s’educà en escoles exclusives a França i Anglaterra Mentre feia de model fou contractada per Richard Lester per a actuar a The Knack 1965, inici de la seva carrera cinematogràfica, en la qual ha interpretat sovint personalitats torturades Aconseguí un gran ressò amb les actuacions a La caduta degli dei 1969, de Luchino Visconti, i, sobretot, a Portiere di notte 1974, de Liliana Cavani, on interpretava una supervivent d’un camp de concentració nazi que coincideix amb el seu antic guardià Posteriorment ha actuat,…
Lucia Bosè
Cinematografia
Nom amb el qual fou coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Lucia Borloni.
El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis La signora senza camelie , d’Antonioni 1953 Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani Satyricon 1969, de Federico Fellini Metello 1970, de Mauro Bolognini La colonna infame 1972, de Nelo Risi…
Ennio Morricone
Cinematografia
Compositor cinematogràfic italià.
Després de cursar estudis al conservatori de Santa Cecília de Roma, on tingué Goffredo Petrassi entre els seus mestres, dirigí una orquestra de música de cambra i es dedicà també a compondre música escènica per al teatre i les varietats Dedicat a la composició cinematogràfica des del 1961, aconseguí renom a partir de la collaboració amb el director Sergio Leone primer en els spaghetti westerns Per un pugno di dollari , 1964 Per qualche dollaro in più , 1965 Il buono, il brutto, il cattivo 1966 C’era una volta in West 1969, i molt posteriorment en la producció nord-americana Once Upon a…
,
cinematografia
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…