Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Els ecosistemes cavernícoles
Consideracions generals Les parts fondes de les cavitats constitueixen el medi més característic de la fauna troglòbia Les condicions ambientals hi són remarcablement estables, i els recursos tròfics, poc espectaculars però força regulars La fotografia, presa a la cova de la Fou de Bor Cerdanya, mostra alguns biòtops típics, com la base amarada d’aigua de les colades estalagmítiques, i els petits bancs d’argila Lluís Auroux Durant molt de temps les cavitats subterrànies es consideraren desproveïdes d’interès biològic, i les primeres troballes d’animals cavernícoles, fetes entre els segles…
ambliopsiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis integrat per individus molt semblants als de l’ordre dels ciprinodontiformes, petits, de boca gran i no protràctil i anus situat sota la gorja, davant les aletes pectorals; la majoria són despigmentats i tenen els ulls atrofiats.
No tenen veritables òrgans d’acoblament Són cavernícoles Viuen a la part central dels EUA L’ordre consta d’una sola família, la dels ambliòpsids
cavernícola ocasional
Ecologia
Animal cavernícola d’una categoria diferent a la dels troglobis i troglòfils.
Els animals cavernícoles ocasionals no estan estrictament confinats a les cavitats subterrànies ni tan sols hi són freqüents Com ho indica el seu nom, hi apareixen ocasionalment
sincàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat i sense closca calcària, amb el primer somita toràcic soldat al cap, amb els ulls —si en tenen— sèssils o pedunculats, i antenes i antènules bífides.
Comprèn un sol ordre, el dels anaspidacis, amb organismes propis d’aigua dolça, com l'anàspid, que habita a Tasmània, i cavernícoles, com Bathynella sp i Parabathynella fagei , que habita a Mallorca
cabut
Ictiologia
Peix perciforme
de la família dels serrànids, d’uns 20 a 25 cm de longitud, d’aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, que és grossa i escotada) i amb la coloració del cos que varia de vermella a rosada, amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.
És tímid i fotòfug, comestible, i habita als fons rocallosos i corallins profunds a més de 30 m, compartint a vegades l’hàbitat de formes cavernícoles és molt sedentari Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
estigobi | estigòbia
Ecologia
Dit dels cavernícoles aquàtics estrictament confinats a les cavitats subterrànies.
Es tracta d’una categoria difícil d’aplicar en sentit estricte, atesa la poca informació disponible sobre la biologia de les espècies aquàtiques trobades en coves
pselàfids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que inclou espècies de talla petita o molt petita, de cos allargat i de color marró lluent.
Les antenes tenen de 5 a 11 artells i els palps són molt grossos els èlitres, curts, no cobreixen les tergites abdominals, que són més o menys soldades Són muscícoles o saproxilòfils i habiten en llocs humits, bé que alguns són cavernícoles o endogeus
fals vampir
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels quiròpters, de la família dels megadermàtids, caracteritzats per les orelles, molt grosses i soldades entre elles, la cua, curta o absent, i l’absència de les incisives superiors.
D’una longitud entre 7 i 14 cm, són carnívors s’alimenten d’ocells petits, ratapinyades, amfibis i peixos petits Hom els troba a l’Àfrica oriental, l’Àsia meridional i les Filipines Són cavernícoles, i no formen grups compactes Les tres espècies del gènere són Mlyra , de l’Índia, Mspasma i Mgigas , de les regions tropicals de l’Austràlia septentrional i occidental
amblipigis
AmblipigisDamon diadema
Aracnologia
Ordre d’aràcnids integrat per individus de mida petita, de colors foscs, amb el cos aplanat, clarament dividit en un prosoma no segmentat i un opistosoma amb dotze segments.
Tenen dos parells de pulmons i no posseeixen glàndules verinoses Les potes són molt llargues el primer parell acaba amb una pinça rudimentària per a la captura de les preses, el segon parell és anteniforme, i els tres darrers parells tenen missió locomotora Els quelícers acaben amb un ganxo mòbil Són predators, i ataquen els insectes Són lucífugs o cavernícoles i viuen a les zones tropicals
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…