Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
Sahuré
Història
Segon faraó de la dinastia V (~2488 — 2475 aC).
Dugué a terme una campanya contra els libis i envià dues expedicions en cerca de turqueses Sinaí i altres en cerca de cedres Biblos i d’encens Punt Fou el primer a bastir la seva piràmide a Abusir, un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, on foren enterrats també alguns dels seus successors
Snefrú
Història
Primer faraó de la dinastia IV (~2613 — 2589 aC).
Realitzà campanyes contra els nubians i contra els libis Envià dues expedicions a la recerca de turqueses Sinaí, on fou divinitzat en el Regne Mitjà i altres a la de cedres Biblos Bastí dues piràmides segures a Dahšur, una de les quals la inclinada o romboidal i una tercera de molt probable a Meidum A diferència dels seus successors Kheops i Kefren, fou considerat com un monarca benèfic i bonhomiós
agulla

Neu sobre agulles de pi
Corel
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el Cretaci superior continuant…
Formosa
Divisió administrativa
Província del nord de l’Argentina, entre el Paraguai —del qual la separa el riu Pilcomayo— al nord, el riu Bermejo al sud, Salta a l’oest, i el riu Paraguai, a l’est; forma part de la regió del Gran Chaco.
La capital és Formosa 93 603 h 1980 És una plana alluvial inclinada cap a l’est en la qual l’escàs pendent facilita la formació d’aiguamolls i arenys El clima hi és tropical, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i pluges de 1 000 mm, que augmenten cap a l’est, i amb una estació seca del maig a l’octubre La vegetació és de sabana, amb bosc de cedres Poblada al final del s XIX, la manca de comunicacions ha mantingut la població concentrada als marges del riu Paraguai la densitat és molt baixa 4 h /km 2 1980 L’estructura econòmica és agropecuària hi destaquen el conreu de cotó,…
arbre aciculifoli

Arbre aciculifoli Fulles de cedre
Juanedc (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre de fulles aciculars, estretes i llargues com agulles (pins, cedres, etc.).
premi Nèstor Luján de novel·la històrica
Literatura catalana
Premi literari en llengua catalana convocat anualment i editat per Editorial Columna des del 1997.
Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí…
acicular
Botànica
Dit de les fulles llargues, primes i punxegudes, com les dels pins, cedres, etc.