Resultats de la cerca

Des del segle V fou identificada amb l’estança on els apòstols reberen l’Esperit Sant el dia de Pentecosta i al costat de la qual fou edificada, al segle IV, una basílica, situada a Sió, fora de les antigues muralles, al costat SW de Jerusalem Al segle XIV el Cenacle destruït i reedificat diverses vegades fou reconstruït en estil gòtic per Robert d’Anjou, rei de Nàpols, i confiat als franciscans Al segle XVI, a causa de la creença que allà hi havia la tomba de David, passà als musulmans, fins als temps moderns, que deixà d’ésser lloc de culte i adquirí un estatut especial

Es funda a Barcelona l’Acadèmia dels Desconfiats, cenacle històric i literari de nobles i eclesiàstics

El 1897 el papa Lleó XIII li concedí el títol de marquès vitalici de Casa-Maury Residí els darrers anys de la seva vida a París, on reunia al seu domicili un cenacle d’artistes i d’intellectuals

Filla d’Henri de Lenclos, rebé una educació acurada i liberal Mantingué relacions literàries i amoroses amb homes tan eminents com el gran Condé, La Rochefoucauld, Saint-Évremond i Sévigné El seu saló de París esdevingué el cenacle literari més famós de la seva època

Un cop vídua, juntament amb les filles Blesilla i Eustoqui formà part del cenacle reunit entorn de Jeroni, el qual seguí després a Palestina Fundà a Betlem un monestir de monges Jeroni escriví la seva vida La seva festa se celebra el 26 de gener

Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà Formà part del grup del Cenacle, que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939 Conreà successivament l’impressionisme i l’expressionisme Publicà diversos articles, un volum sobre L’art sabadellenc 1961-67, Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España 1974, Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 1975-82, en sis volums Des del 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell

Vida i obra Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat Dirigí les revistes Cenacle  1915-17, plenament noucentista, i Ciutat  1926-28, continuadora de l’anterior A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari El Pla de Bages , vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa També collaborà a les revistes manresanes Joventut  1918-19 i Om  1921 Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi…

De família noble, fou molt amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament Escriví només onze poemes breus, d’una qualitat, però, remarcable, que foren recollits pòstumament al volum Poesies 1898 i reeditats el 1934 El seu germà Ramon Orlandis i Despuig Palma, Mallorca 1873 - Sant Cugat del Vallès 1958 fou jesuïta i fundador el 1925 de l’associació cristiana laica Schola Cordis Iesu i, el 1944, de la revista Cristiandad , de la qual fou director, i del cenacle del mateix nom, de caire integrista

Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És fill seu el…