Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cetosi
Patologia humana
Varietat d’acidosi que es presenta a conseqüència de la diabetis mel·litus, la inanició i les dietes abundants en greixos i pobres en glúcids.
És originada per l’acumulació de cossos cetònics i fa el curs amb una cetonèmia i una cetonúria elevades
diabetis ‘mellitus’
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per un trastorn del metabolisme dels hidrats de carboni, amb augment de la glucosa a la sang (hiperglucèmia) i aparició de glucosa a l’orina (glucosúria), com a resultat d’una producció inadequada o d’una mala utilització de la insulina.
És un procés freqüent que afecta més de 200 milions de persones d’arreu del món N'hi ha de diversos tipus diabetis tipus I o juvenil , o insulinodepenent , en què hi ha una destrucció de les cèllules β del pàncrees les productores d’insulina que comporta una manca total de l’hormona De causa desconeguda, sol començar abans dels 25 anys, en alguns casos és hereditària i és possible que, en persones predisposades genèticament, hi tinguin un paper desencadenant certs virus o la formació d’anticossos contra les cèllules β Cal habitualment l’administració d’insulina per al tractament d’aquest…
Diagnosi de la diabetis mellitus
Patologia humana
La diagnosi de la diabetis mellitus és relativament simple quan a l’interrogatori es detecta l’existència de les manifestacions típiques de la malaltia i es practiquen les anàlisis de sang que posin de manifest la hiperglucèmia persistent, l’indicador principal de la malaltia De fet, la diagnosi es realitza al cap de poc temps d’iniciada la malaltia gairebé en tots els casos de diabetis de tipus I, ja que l’evolució natural del trastorn comporta complicacions agudes que requereixen un tractament específic per a evitar la mort, però en molts casos de diabetis de tipus II no s’efectua fins a…
Anàlisi d’orina
Patologia humana
La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració o de reabsorció Igualment…