Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cianuració
Tecnologia
Procés de cementació dels acers suaus amb un bany de sals foses a una temperatura aproximada de 800°C.
El bany acostuma a ésser format per cianur 70%, carbonat 25% i clorur sòdics, aquest darrer actuant d’estabilitzador Durant el procés es difon carboni i, en menor proporció, nitrogen per la superfície del metall La cianuració és emprada principalment per a cementar peces petites, com cargols i perns, i té l’avantatge d’ésser un mètode ràpid que permet de trempar sense reescalfar i que deixa les peces llises i netes
cianuració
Química
Procediment d’obtenció de l’or i l’argent que consisteix a tractar el mineral amb una solució de cianur alcalí en presència d’aire.
L’or o l’argent es dissolen per formació dels cianocomplexos, molt estables El metall és precipitat de la solució per cementació amb zinc
cianur de potassi
Química
Cristalls blancs, amb olor d’ametlles amargues, molt tòxics, solubles en l’aigua, alcohol i glicerina, que es fonen a 634°C.
Hom l’obté per escalfament del carbonat potàssic amb carbó en corrent d’amoníac És emprat en la metallúrgia de l’argent i el tractament de l’acer cianuració, com a insecticida i com a reactiu analític i sintètic
cianur de sodi
Química
Cristalls incolors deliqüescents, elevadament tòxics, solubles en l’aigua (amb la qual donen solucions bàsiques) i poc solubles en alcohol, que es fonen a 563°C.
Hom l’obté per escalfament de l’amidur de sodi NaNH 2 amb carbó i posterior escalfament amb carbó de la cianamida sòdica Na 2 CN 2 així formada Troba aplicació en metallúrgia cianuració, en la preparació del cianur d’hidrogen i com a intermedi de síntesi
cianurat | cianurada
cementació
Tecnologia
Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement
) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).
La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com engranatges,…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…
La història de la vida
El fenomen vital La vida i el planeta blau No coneixem actualment cap evidència de l’existència de vida fora del nostre planeta És cert que hi ha molècules orgàniques complexes a l’espai interstellar, i també que alguns dels meteorits que cauen a la superfície de la Terra en contenen, però els fenòmens que avui associem a la vida capacitat de control del medi intern i dels bescanvis d’energia i aliments amb l’exterior, multiplicació i desenvolupament de nous organismes a partir d’estructures especialitzades en la conservació i la transmissió d’informació genètica, etc no es limiten a la…