Resultats de la cerca

Les seves equacions paramètriques són x = a θ - sinθ, y = a 1 - cosθ Hom pot ampliar aquesta definició considerant una trajectòria fixa en lloc d’una recta així, per exemple, l' epicicloide és la corba engendrada per un punt fix en una circumferència que rodola, sense lliscar, damunt una altra circumferència i exteriorment a ella

Logaritmes Jobst Bürgi, caiguda de cossos, pèndols, projectils, astronomia, telescopis, cicloide Galileu

Espirals, punts d’inflexió Sluze geometria Viviani rectificació de paràbola i cicloide, sèries infinites, fraccions continuades Brouncker

Còniques, cicloide, probabilitat, triangle de Pascal, màquines de computar Blaise Pascal àlgebra, nombres imaginaris, longitud d’arc, exponents, símbol infinit, integració John Wallis duplicació i quadratures Grégoire de SaintVincent trigonometria, astronomia, projeccions, sèries de logaritmes Mercator

Els exemples més coneguts són els de les corbes anomenades cicloide, epicicloide i hipocicloide

Tangents, teorema fonamental del càlcul Barrow òptica, teorema del binomi, sèries, astronomia James Gregory quadratura del cercle, probabilitat, evolutes, rellotges de pèndol, òptica Huygens arquitectura, astronomia, física, longitud d’arc de cicloide Christopher Wren

La solució de l’eqüació diferencial que explicita analíticament el problema és una cicloide El problema de trobar aquesta corba és famós en la història de la matemàtica, car conduí Johann Bernoulli a l’establiment formal del càlcul de variacions variació

Veritable precursor del càlcul infinitesimal, efectuà nombroses aportacions, com ara diversos desenvolupaments en sèrie, productes infinits un dels quals per al càlcul de π, les fraccions, els exponents negatius i fraccionaris, els logaritmes, la cicloide, etc Aplicà la matemàtica a la física, com, per exemple, en l’estudi que féu dels cossos inelàstics per a la Royal Society

Es relacionà amb físics famosos, com Marsenne, Fermat, Pascal, etc Ideà un tipus de balança que duu el seu nom i estudià l’atracció entre partícules de matèria Determinà l’àrea de la cicloide i desenvolupà una teoria, que anomenà dels indivisibles , per a calcular àrees i volums, la qual exposà a l’obra Traité des indivisibles 1634

Són de color grisenc amb taques més fosques i el costat dret més blanquinós, amb escates de tipus ctenoide al costat pigmentat i cicloide a l’altre L’aleta dorsal va des del nas fins al peduncle caudal, la cua és arrodonida i l’aleta anal és semblant a la dorsal i allunyada de les abdominals És un peix marí, sedentari dels fons sorrencs i llotosos de llocs poc profunds, carnívor i comestible És molt comú en certes parts del litoral dels Països Catalans, on hom el pesca sobretot a l’hivern