Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
aparell circulatori

Principals artèries i venes de l’aparell circulatori humà
© Fototeca.cat
Fisiologia
Conjunt de conductes o vasos, òrgans impel·lents, etc., pels quals circula la sang.
En la majoria d’ invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impellent de la sang el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans Només els anèllids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere ambdós vasos són reunits per vasos transversals En els vertebrats , d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan impellent, venes i vènules els conductes o…
sistema
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada i constituït fonamentalment per un sol teixit.
Molt sovint el terme és sinònim d’aparell, com en els casos de sistema circulatori o aparell circulatori, sistema digestiu o aparell digestiu Entre els sistemes més importants hi ha el sistema nerviós, el sistema adipós teixit adipós, el sistema hematopoètic hematopoesi, el sistema reticuloendotelial, el sistema o teixit ossi, el sistema limfàtic, etc
cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
parablast
Anatomia animal
Part del mesoblast del qual deriva el sistema circulatori.
Louis Henri Vaquez
Metge francès.
Estudià les malalties de l’aparell circulatori i del cor Descriví la malaltia que duu el seu nom poliglobúlia o policitèmia
Pierre Charles Édouard Potain
Metge francès.
Fou professor de patologia a la Faculté de París, a partir del 1876 Estudià l’aparell circulatori i el 1889 ideà l’esfigmomanòmetre Publicà Des lesions des ganglions lymphatiques viscéraux 1859
mizostòmids
Helmintologia
Classe d’invertebrats de l’embrancament dels anèl·lids que atenyen fins a 3 mm, de cos discoidal, arrodonit o el·líptic, amb la cara dorsal llisa.
A la ventral hi ha la boca, envoltada de ventoses No tenen aparell respiratori ni circulatori i són hermafrodites proteràndrics Viuen com a paràsits de crustacis i crinoïdeus, als quals ocasionen diverses inflamacions Hom creu que són poliquets degenerats pel parasitisme
meningococcèmia
Patologia humana
Septicèmia o difusió de meningococs en la sang, acompanyada, o no, de meningitis.
Clínicament es tradueix per febre alta, dolors articulars, taquicàrdia, taquipnea i hipotensió els casos més greus o fulminants síndrome de Waterhouse-Friderichsen produeixen collapse circulatori, xoc i púrpura hemorràgica que sovint menen a la mort N'existeix també una forma crònica, rara, que evoluciona lentament durant setmanes o mesos
glàndula
Biologia
Zoologia
Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un líquid o uns quants de tipus generalment hormonal o enzimàtic que actuen fora d’elles.
Poden ésser endocrines o de secreció interna , si produeixen secrecions que van a parar al sistema circulatori de l’animal, i exocrines o de secreció externa , si produeixen secrecions que s’aboquen a l’aparell digestiu o al genitourinari o bé a l’exterior del cos de l’animal
foronidis
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofòforats integrada per animals amb el cos allargat i dividit en prosoma, mesosoma i metasoma.
L’aparell circulatori és tancat, el sistema nerviós és hiponeure i l’aparell excretor té dos nefridis Són hermafrodites i presenten les gònades separades El desenvolupament és indirecte, amb una larva actinotroca Habiten a l’interior de tubs secretats per ells mateixos Tots són marins, litorals i bentònics
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina