Resultats de la cerca

Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe

Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València Fou també director i fundador de diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Reig, de la diputació de València Publicà un Atlas of Blood Citology 1964 i també un gran nombre de treballs sobre citogenètica…

Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…

Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona Primer catedràtic de biologia cellular de l’Estat espanyol 1975, càrrec que exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigí, també, el grup de citogenètica de l’Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí Director del Departament de Genètica del Centre Regional de Primats d’Oregon EUA i el Departament de Citogenètica de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València Fou director de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Societat Catalana de Biologia filial de l’IEC i…

Els primers colorants eren d’origen vegetal rèvola, indi, gualda, etc o animal cotxinilla, porpra, etc actualment quasi tots els colorants són sintètics

Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans…

Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual Albrech von…

Instituts Universitaris al País Valencià La ciència visqué a València una època d’esplendor al segle XVI L’activitat al voltant de l’Estudi General fundat el 1499, sobretot en el camp de la medicina, va tenir repercussions arreu d’Europa Però, després d’un llarg període de decadència, calgué esperar els darrers decennis del segle XX perquè es consolidés una lenta recuperació de la qualitat i l’impacte del quefer científic al País Valencià En efecte, l’acció de l’administració central en especial des de l’organització del sistema de R+D arran de l’anomenada Llei de la ciència del 1986,…