Resultats de la cerca

El sentiment d’identitat nacional La creació de l’“Estat de les autonomies” atribuïa una suposada voluntat d’autogovern a totes les regions espanyoles i, per tant, la potestat per a constituir-se en comunitats autònomes Aquesta voluntat va perfilar els contorns de l’actual mapa autonòmic, el qual ha reflectit, des del seu primer esbós, les disparitats existents entre les aspiracions autonomistes de les comunitats que es van arribar a constituir, i també entre les identitats territorials i collectives que les sostenien Malgrat que el funcionament de les institucions autonòmiques ha generat una…

Comprèn el conjunt d’idees i creences compartides per una comunitat d’individus que tenen una mateixa visió del món o cosmovisió Aquest món implícit no cal explicitar-lo ni generalment és objecte de discussió, atès que es dóna per descomptat

Marx assenyalà el paper central del moviment obrer en la societat industrial, i, d’acord amb A Touraine 1973, la societat postindustrial ha afavorit l’aparició de nous moviments socials dirigits per nous collectius moviment feminista, regionalista, ecologista, etc Els moviments socials són de naturalesa molt diversa No tots, però, tenen únicament una dimensió social alguns assoleixen, també, una dimensió política En un principi, un moviment social no està gaire institucionalitzat, sinó que sorgeix d’una protesta social més o menys espontània contra greuges específics o de caire general, però…

Fins al s XIX l’estat es limitava a finançar l’administració civil, les despeses de caire militar i una gamma força limitada de serveis públics Al s XX, sobretot a partir dels anys vint, el volum de les despeses públiques ha augmentat d’una manera molt notable La intervenció estatal en la vida econòmica s’ha anat incrementant i diversificant com a conseqüència del fet que el mateix desenvolupament econòmic exigia, d’una banda, una política més activa d’obres públiques i, de l’altra, una intervenció directa de l’estat en els sectors directament productius com és ara el de les empreses…

Professor d’història contemporània de la Universitat de Bolonya Visiting Professor en diverses universitats dels Països Catalans —Universitat de València i UAB—, fou un dels fundadors de la revista Spagna Contemporanea Ha centrat les seves recerques en el moviment obrer a l’Emília Romanya i l’estudi de les actituds collectives respecte al feixisme Ha collaborat en revistes especialitzades — Studi Storici , Rivista di Storia contemporanea — i obres collectives — Enciclopedia dell’antifascismo e della Resistenza i Dizionario biografico del movimento operaio — Entre els seus llibres destaquen…

Format a Llotja Participà en diverses collectives barcelonines, especialment durant el darrer decenni del s XIX Fou soci del Cercle de Sant Lluc Conreà un correcte i plàcid naturalisme ruralista

Formada amb Domènec Fita i a l’Escola Massana de Barcelona amb Manuel Brunet i Eudald Serra Ha participat en exposicions collectives de l’Estat espanyol i d’altres països

Influït per l’escola d’Olot, estudià a Llotja, a Barcelona, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina Exposà a Barcelona individualment i en collectives Centrà la seva temàtica en el llac de Banyoles i els seus voltants, motius que tractà de manera impressionista

Format a l’acadèmia Baixas i a l’Institut de les Arts del Llibre Residí a París 1927-29 i anà, becat, a estudiar a Madrid Participà amb èxit en exposicions collectives oficials com a aiguafortista Conreà també el fresc en diverses esglésies catalanes

Format a París i a Munic Pintà sovint al bosc de Fontainebleau Exposà individualment a les galeries Dalmau de Barcelona 1925 i sovint a les exposicions collectives de Les Arts i els Artistes Conreà també la figura, dins un concepte plàcid i estructurat de filiació noucentista