Resultats de la cerca

Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la…

Filla de Fabrizio Colonna, casada amb Ferdinando Francesco d’Ávalos, marquès de Pescara Mort aquest, compongué molts poemes consolatoris, de clara influència petrarquista, recollits a Rime 1558 També té un recull de Lettere 1542-45

Fill de Marcantonio Colonna, primer príncep i duc de Paliano, i de Felicia Orsini, passà de molt jove a la península Ibèrica Estudià a Salamanca Per influència de Felip II de Castella fou creat cardenal 1586 per Sixt V Escriví De monarchia Siciliae publicada en 1723-25, en defensa del dret dels reis austríacs a regnar damunt Sicília en tant que hereus de la corona catalanoaragonesa, en contra de les tesis de Cesare Baronio

Durant la guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV de Castella Fou lloctinent de València 1640 i del Principat 1641 Morí poc temps després, durant l’atac catalanofrancès a Tarragona Era casa amb Margarida Branciforte d’Àustria

Fou especialista en pintura mural de perspectives arquitectòniques fictícies Collaborà amb Mitelli en la decoració mural de palaus i esglésies de Bolonya, Ferrara, Roma palau Spada, Florència palau Pitti, etc Amb el mateix Mitelli treballà també a la cort espanyola 1658-62 i influí els muralistes de l’escola de Madrid

Quart duc de Monteleone 1613-22, gran d’Espanya i comte de Borrello i de Carònia Era fill de Camillo Pignatelli e Cardona Es casà amb Caterina Caracciolo, comtessa de Sant'Angelo Fou lloctinent de Catalunya 1603-10 Procurà reduir el bandolerisme es queixà a Felip III de la manca de mitjans econòmics per a fer-ho i féu executar alguns bandolers, com Bartomeu Ribes 1603, però no assolí de prendre Perot Rocaguinarda, actiu precisament aquells anys El 1610 inicià l’expulsió dels moriscs del Principat, que el seu successor, Pedro Manrique, deixà en bona part sense efecte

Heretà el marquesat de Vilafranca en morir el seu pare 1578 El 1595 ocupà l’almirallat de les galeres de Nàpols, i més tard l’almirallat de les galeres de la corona castellana Fou ambaixador extraordinari de Felip III a la cort d’Enric IV de França 1608, i exercí com a governador de Milanesat 1616 aleshores derrotà Carles Manuel de Savoia a Apertola, ocupà Vicelli i altres places i finalment obligà Carles Manuel a signar la pau de Pavia 1617 Fidel a la política del duc d’Osuna i del marquès de Bedmar, restà implicat en l’anomenada conspiració de Venècia, motiu pel qual perdé el càrrec

Marquès de Velada i de San Román Fou governador d’Orà i de Milà 1643-46, on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia 1645 En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València

Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona