Resultats de la cerca

Jugador del Club Esportiu Bonasport, fou número 1 del rànquing estatal en el període 1993-95, després de proclamar-se subcampió del món amb Espanya 1992 Fou campió de Catalunya onze vegades 1992-02 i, el 1993, guanyà el Campionat d’Espanya i el Master nacional Guanyà igualment els internacionals de França 1996 i el Campionat d’Espanya de veterans de més de 35 i de més de 40 És monitor, professor i jutge àrbitre d’àmbit estatal Ha estat director tècnic de la federació catalana i és el responsable de la secció de pàdel del seu club Rebé la medalla al mèrit esportiu en categoria de plata de la…

Jugador de tercera línia de la Unió Esportiva Santboiana de la divisió d’honor, tot i que també ha jugat amb el seu segon equip També ha disputat partits internacionals amb la selecció espanyola

Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, l’any 1989 fou subcampiona de Catalunya de gimnàstica rítmica de segona categoria i el 1990, ja en la primera categoria, guanyà el títol de campiona

Com a jugador s’inicià amb els equips juvenils del CB Viladecans, club on ha estat sempre vinculat, jugant al primer equip fins el 1978 Entrà a la junta directiva l’any 1980 i més tard en fou president 1988-95 Sota el seu mandat el club visqué un dels seus períodes més brillants en aconseguir tots els anys el trofeu de Lliga i el de Copa del Rei, a més de dues Copes d’Europa de segona categoria 1991, 1994 i el Campionat de Lliga de softbol 1992 També gestionà, juntament amb l’Ajuntament de Viladecans, el nou Estadi Olímpic de Viladecans, on es desenvoluparen les proves de beisbol dels Jocs…

Format al Club Esportiu Bonasport, s’inicià en el tennis, però el 1988 es canvià al pàdel Fou dues vegades subcampió del món 1992, 1994, campió d’Europa 1995 i d’Espanya 1993 Durant la dècada de 1990 fou set vegades consecutives campió de Catalunya Exercí de monitor del Club Deportivo Feygón, de Màlaga, i del Club de Tenis Monteverde, de Santander

S’especialitzà en la modalitat eqüestre de raid hípic Es proclamà campió de Catalunya de raids 2003 Participà en diverses competicions internacionals de raid Fou president de l’Associació Hípic Raid Osona

Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic Sacerdot 1856, fou nomenat professor de llatí 1859 i de teologia 1862 al seminari de Solsona La seva explicació 1866 de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia 1880 i Introducción a la filosofía 1883 Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo de Baumstark…

Autodidacte, amplià la seva formació amb Cristòfor Taltabull i fou un dels membres fundadors del Cercle Musical Manuel de Falla Escriví dos Llibre de sons , l’un per a instruments d’arc 1956 i l’altre per a instruments de tecla 1966, la Sonata per a piano 1956, Contemplació de Jesús agonitzant , per a soprano i orgue 1960, i Homenatge cantat , cicle de catorze cançons sobre texts d’Antonio Machado 1969

Vida Ha estat collaborador de les principals revistes culturals catalanes, entre les quals Destino , Catalònia , Revista de Catalunya , Barcelona Metròpoli Mediterrània  o Cultura Des del 1976, i durant 14 anys, formà part de la redacció del diari Avui , on s’endinsà en la branca del periodisme cultural i, d’una manera més intensa, en el musical-clàssic, disciplina en la qual fou pioner L’any 1984 fou nomenat director de la Revista Musical Catalana  -que el 1994 prengué el nom de Catalunya Música/Revista Musical Catalan a-, tasca en la qual cal destacar la seva original aportació a l’estudi…

A dotze anys inicià els estudis de violí amb Úrsula Sans i el 1958 començà a treballar amb Joan Massià Fou guardonat amb els premis extraordinaris de violí i de música de cambra del conservatori, i ben aviat passà a perfeccionar la seva tècnica al costat de Béla Katona i d’Enric Casals Debutà a Barcelona el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms, i poc temps després inicià una gira de concerts per Europa El 1972 obtingué el primer premi del Concurs Carl Flesch i tocà a Londres el Doble concert de JS Bach, al costat de Yehudi Menuhin També guanyà concursos a París 1975, Brusselles 1976 i…