Autodidacte, inicià la seva formació musical després de la Guerra Civil i el 1945 contactà amb Cristòfor Taltabull, que li obrí les portes al desenvolupament de la seva personalitat artística. Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla.
Influït per la música francesa, les seves composicions semblen més el resultat de processos intuïtius que no pas de l’aplicació de les regles acadèmiques, per la qual cosa, en algunes ocasions, ha estat comparat amb E. Satie, per la seva tendència a la simplicitat i per la llibertat en l’ús de la tonalitat. La influència de F. Mompou, considerat per Comelles com a pare espiritual, es feu sentir durant força temps, si bé després evolucionà cap a un estil d’escriptura propi, en el qual l’efectisme i l’artificiositat no hi tenen cabuda.
Entre les obres del seu catàleg, les més apreciades són les peces vocals i la música per a piano. Destaquen la Sonata per a piano (1956), Contemplació de Jesús agonitzant, per a soprano i orgue (1960), i Homenatge cantat, cicle de catorze cançons sobre texts d’Antonio Machado (1969). Escriví dos Llibre de sons, l’un per a instruments d’arc (1956) i l’altre per a instruments de tecla (1966).