Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
commemoratiu | commemorativa
Heràldica
Dit de l’armoria la figura o les figures de la qual recorden un fet o una acció il·lustre, com, per exemple, les de Cristòfor Colom i Hernán Cortés.
Josep Carreras canta en un recital commemoratiu del primer centenari de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888
Josep Carreras torna a cantar a Barcelona en un recital commemoratiu del primer centenari de l’Exposició Universal del 1888 Els beneficis es destinen al Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic de la ciutat
batalla de Muret
Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.
Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els…
batalla de Waterloo

Monument commemoratiu de la batalla de Waterloo: el turó del lleó
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 18 de juny de 1815, en una vasta planura prop de la ciutat de Waterloo (Brabant) entre l’exèrcit de Napoleó i les tropes aliades angloprussianes a les ordres del duc de Wellington.
Napoleó, que havia derrotat el mariscal prussià Blücher a Ligny, intentà de forçar les línies britàniques abans que aquestes rebessin els socors prussians i saxons Malgrat els esforços del militar francès Michel Ney, els britànics aconseguiren de resistir els atacs francesos fins a l’arribada de les tropes prussianes i saxones de Gebhard Leberecht Blücher, que provocaren la retirada de l’exèrcit francès La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès, la fi de l’imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó Moviments estratègics dels exèrcits que s'…
batalla de Verdun
batalla de Verdun El fort de Douamont, on hom ha construït un ossari commemoratiu
© Fototeca.cat
Militar
Conjunt d’operacions militars que tingueren lloc des del 21 de febrer fins al 16 de desembre de 1916, en el curs de la Primera Guerra Mundial, a la zona de Verdun i el riu Mosa.
L’ofensiva alemanya, plantejada per Erich von Falkenhayn com a batalla de desgast i destinada a minar la moral de l’enemic amb la conquesta d’una posició de fort valor simbòlic per a França, topà amb una resistència aferrissada de l’exèrcit francès, comandat per Philippe Pétain La batalla, la més llarga de tota la guerra 10 mesos es convertí en una guerra de trinxeres Al mes d’agost els francesos reprengueren la iniciativa, i al final d’any ja havien recuperat les posicions inicials Entre ambdós bàndols, hi moriren més de mig milió de soldats Esdevinguda un símbol patriòtic francès, la…
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i…
Collectanea Botanica
Publicacions periòdiques
Revista científica fundada a Barcelona el 1946 per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director.
És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona Ha publicat treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer
Johan Tobias Sergel
Escultura
Escultor neoclàssic suec.
Fou deixeble de Larchevêque, amb el qual anà a París el 1758 Residí molt temps a Roma 1767-78 Cridat per Gustau III, tornà a Estocolm, on féu el monument commemoratiu a Descartes i l’estàtua de Gustau III És autor d’altres escultures L’Amor i Psique, Faune dormint Nationalmuseum, Estocolm, i de diversos dibuixos i aquarelles
Mateo Inurria
Escultura
Escultor andalús.
Conreà en un estil sobri el retrat, el monument commemoratiu i funerari i, des del 1915, gairebé exclusivament, el nu El 1920 obtingué la medalla d’honor de l’Exposició de Bellas Artes de Madrid amb el nu Forma És autor del monument a Antonio Barroso i de l’eqüestre al Gran Capità, segons el tipus renaixentista, ambdós a Còrdova, i del monument a Eduardo Rosales, a Madrid
Joan Vidal Urpí
Futbol
Historiografia
Historiador de futbol.
És un dels autors, juntament amb Antoni Closa i Jaume Rius, d’ Un segle de futbol català 1900-2000 , llibre commemoratiu del centenari de la Federació Catalana de Futbol Fou collaborador del diari Sport 1981-93, on publicà, en fascicles, el Diccionari del Barça 1985, el Diccionario del fútbol mundial 1986 i Un siglo de fútbol catalán 1987, aquest darrer amb Luis Lainz També collaborà, entre d’altres, en RB Revista Barcelonista i Don Balón
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina