Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
comunera
Construcció i obres públiques
Biga que va horitzontalment sota la carena de la teulada, a la part superior dels vessants.
Manuel Danvila i Collado
Historiografia catalana
Erudit i polític.
Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica…
ventrera
Construcció i obres públiques
Biga disposada sota cada vessant d’una teulada, paral·lelament a la comunera, que serveix per a evitar que el llosat faci ventre, que es guerxi.
Sant Climent de Taüll
Capçalera i campanar de l’església de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
L’edifici Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis, semicirculars i precedits d’arcs presbiterals els de l’absis central i nord són dobles Una estructura d’embigat de fusta cobreix les tres naus i, a la nau central, forma unes falses encavallades que suporten la biga comunera No podem ni descartar ni afirmar amb rotunditat que aquesta estructura de fusta sigui l’originària La coberta se sosté amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars cilíndrics a cada costat de la nau central aquests pilars presenten una curiosa decoració prop…
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
Sant Climent de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Vista del poble de Taüll, amb l’església de Sant Climent en primer terme i el nucli principal, on sobresurt el campanar de l’església de Santa Maria, en segon terme ECSA - FBedmar L’església de Sant Climent centra un petit barri que és situat sobre la carretera que puja de Boí a Taüll, abans d’arribar al poble Aquesta situació és enganyosa perquè el camí antic de Boí a Taüll seguia un traçat diferent a la carretera actual Passava primer per Taüll, per la part inferior del poble, i seguia cap a Sant Climent i el seu barri, abans de pujar cap al pla de l’ermita de Sant Quirc Mapa 33-9…