Resultats de la cerca

Si bé la seva descodificació és lleugerament complexa, permet reduir el consum dels transmissors mantenint la velocitat de transmissió de les dades Es basa en la concatenació de dos codificadors més senzills separats per un d’entrellaçat, de manera que en resulta un conjunt similar a un únic codificador convolucional

El que diferencia una cadena d’una llista és principalment la seva atomicitat en la majoria d’aplicacions una llista es veu com un objecte amb estructura interna, mentre que una cadena es veu com un objecte atòmic sense que res no impedeixi, però, l’ús de certes operacions subatòmiques Generalment, les cadenes s’usen per a emmagatzemar paraules La majoria de llenguatges de programació consideren la cadena com un tipus bàsic, i ofereixen funcions específiques per a la seva manipulació concatenació, longitud, etc

El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes La sobrecàrrega…

D’una banda si hom disposa d’un alfabet finit OOO = {a 1 ,,a n } i, per concatenació, construeix els mots M = ζ 1 ζ r , on cada símbol ζ i és una de les lletres a j ∈ OOO d’aquest alfabet i r ∈ ℕ si, d’altra banda, hom disposa d’un cert diccionari que estableix l’equivalència de certes parelles de mots i, finalment, hom accepta el fet que, en substituir en un mot M = M 1 mM 2 un cert sumbmot m per un altre mot m´ equivalent, obté un mot equivalent M´ = M 1 m' M 2 Cal plantejar la pregunta següent donats dos mots arbitraris M i N , hi ha algun algorisme que permeti de decidir si…

Durant la primera meitat del seu segon any de vida, l’infant amplia el vocabulari que havia començat a formar cap al final del primer any En arribar als 18 mesos ja sap cridar els seus familiars més pròxims i empra alguna paraula per a designar els objectes o les accions més comunes per a ell, com el menjar o l’aigua A l’edat de 2 anys, l’infant relaciona tot el seu entorn amb ell mateix Sol utilitzar algunes paraules que reforcen la individualitat, com ara "jo" o "meu" Ja entén el significat de la negació per a oposar-se a allò que li desagrada, i empra el "no" amb força freqüència Alhora,…