Resultats de la cerca

Partidari de la causa macedònia, negocià la pau entre Filip i Atenes després de Queronea A la mort d’Alexandre, fou un dels qui condemnaren Demòstenes Acusat de voler lliurar la ciutat a Antígon, fou mort, juntament amb el seu fill, per Cassandre

El principi fonamental de la sola Scriptura és una conseqüència del refús de l’autoritat de l’Esglèsia com a regla vivent de la fe El concili de Trento i I del Vaticà condemnaren aquesta pràctica, més matissada avui pels protestants i esguardada amb més serenor pels catòlics

Tingué lloc entre el 27 de setembre de 2008 i el 18 de gener de 2009, i acabà amb un alto el foc per part d’ambdós bàndols De la part israeliana hi hagué 13 morts, i de la part palestina entre uns 1170 i més de 1400, segons les fonts, i amb una proporció també discutida de militars o militants i civils Al setembre del 2009 una missió de les Nacions Unides emeté l’anomenat informe Goldstone , en què s’acusava ambdues parts de crims de guerra i de possibles crims contra la humanitat Discutit sobretot pel Govern israelià, el principal responsable de l’informe, Richard Goldstone, es retractà a l’…

De família camperola, participà en la guerra civil amb l’exèrcit roig Fou conseller militar de Chiang Kai-shek A la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Kíev Fet presoner pels alemanys, acceptà de collaborar-hi, i organitzà i dirigí un exèrcit d’alliberament Al final de la guerra els nord-americans el lliuraren als russos, que el condemnaren a morir penjat a la forca

Partidari de les idees de la Revolució Francesa, fou secretari de la societat dels Irlandesos Units a Dublín 1791 i hagué d’exiliar-se Enviat pel govern francès a Irlanda amb un exèrcit contra els anglesos, desembarcà a les illes Rutlan 1798 Fracassada l’expedició, fugí a Hamburg, on fou detingut i lliurat als anglesos 1799, que el condemnaren a mort Fou indultat per les gestions del govern francès

De religió musulmana, els cristians el feren presoner, i fou esclau del lloctinent de Mallorca Hug Berard Adoctrinat pel canonge Joan Salvador Abrines, rebé el baptisme el 1607 Felip II de Castella i els jurats mallorquins li encarregaren una missió davant del rei del Cuco, a la regió muntanyosa d’Algèria Juntament amb el seu company Pere Roca, fou sorprès pels algerins, que el condemnaren a mort i el crucificaren

Arrenca de la Guia espiritualde Miguel de Molinos 1675, que feia consistir la perfecció cristiana en l’amor de Déu i la inacció de l’ànima, abandonant tot poder propi Seixanta-nou de les seves proposicions foren condemnades 1688 Amb l’enrenou provocat a França, Bousset i l’arquebisbe de París condemnaren també obres de Guyon su Chesnoy 1695, així com llur defensa de FFénelon en l’obra Explication des maximes des saints sur la vie intérieure Innocenci XII ratificà la condemna 1699, que Fénelon acceptà El moviment influí en el pietisme

Deixeble de Sòcrates i orador influent, fou políticament versàtil Collaborà en la rebellió oligàrquica de Pisandre i Antifont 411 i formà part del consell dels Quatre-cents, així com del govern democràtic que deposà el consell Participà en la batalla naval de les Arginuses 406 Després de la desfeta atenesa a Egospòtamos 405, intrigà amb els espartans, negocià la capitulació d’Atenes amb Lisandre i fou un dels caps dels trenta tirans que condemnaren a mort els demòcrates més conspicus L’oposició als excessos dels collegues, però, li valgué l’acusació de traïdor i la pena capital

En 543-544 havia publicat un edicte dogmàtic on condemnava els Tres Capítols obres de Teodor de Mopsuèstia, de Teodoret de Cir i d’Ibes d’Edessa Els 151 bisbes orientals presents al concili condemnaren també aquestes obres El papa Vigili, present a Constantinoble, no hi prengué part i primerament es refusà a aprovar-lo, però acabà fent-ho, a l’exili, com ja d’antuvi havia condemnat els Tres Capítols , cedint més d’una vegada a les pressions imperials El concili fou una revisió del de Calcedònia, i durant força temps l’Occident es refusà a admetre'l El concili condemnà també l’…

D’origen jueu, el to contestatari dels seus escrits el féu incòmode a les autoritats soviètiques, que el condemnaren a treballs forçats 1963-65 El 1972 s’exilià als EUA La seva poesia és una reflexió metafísica entre irònica i desesperançada construïda amb un gran domini de la tècnica Dels seus reculls cal esmentar Stikhotvorenija i poemy ‘Versos i poemes’, 1965, Ostanovka v pustyne ‘Parada en el desert’, 1970, Konec prekrasnoj epokhi ‘La fi de la BelleÉpoque’, 1977, A part of Speech 1977, Novyje stansy k Avgusta ‘Noves estances per a Augusta’, 1979, Ukranija ‘…