Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
antragal·lol
Química
Colorant bru que es fon a 312-313°C, lleugerament soluble en aigua.
És obtingut condensant els àcids gàllic i benzoic amb àcid sulfúric
acetilacetona
Química
Líquid incolor d’olor desagradable que bull a 140,5 °C i embruneix a la llum; soluble en aigua acidulada, àcid acètic, èter, alcohols, benzè, i miscible amb els dissolvents orgànics.
Hom l’obté per reacció de Claisen , condensant l’acetat d’etil amb l’acetona en presència de sodi Presenta tautomeria, amb dominació de la forma enòlica, i dóna complexos metàllics estables acetilacetonat És utilitzat com a dissolvent de l’acetat de cellulosa
osteïtis
Patologia humana
Afecció inflamatòria, aguda o crònica, dels ossos.
Generalment va acompanyada d’hipertròfia de l’os, d’hipersensibilitat a la palpació i de dolor sord Cal citar, com a més importants, l' osteïtis condensant caracteritzada per una zona d’esclerosi amb reducció de la cavitat medullar, la deformant o malaltia de Paget , la fibroquística o malaltia de Recklinghausen , i la plàstica del creixement amb dolors epifisaris i acompanyament d’hiperèmia
auramina
Química
Colorant bàsic del grup del difenilmetà.
Es cristallitza en forma de lamelles grogues que es fonen a 267°C, és soluble en aigua, alcohol i èter i és obtinguda condensant la dimetilanilina i l’aldehid fòrmic És emprada com a colorant de fibres animals i per a tenyir cotó mordentat amb taní, i produeix colors d’un groc molt viu també té utilitat com a antisèptic i fungicida
trifenilmetà
Química
Hidrocarbur aromàtic l’estructura del qual és continguda en un gran nombre de colorants sintètics.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 94°C Hom l’obté per condensació de Friedel-Crafts entre el benzè i el cloroform, o condensant el benzè amb el benzaldehid en presència de clorur de zincII El carboni alifàtic contingut en la seva estructura és fàcilment oxidable i dóna lloc a radicals lliures de notable estabilitat tritil
benzimidazole

Benzimidazole
©
Bioquímica
Compost aromàtic heterocíclic.
És una base dèbil, soluble en aigua calenta, obtinguda per condensació de l' o -fenilèdiamina amb l’àcid fòrmic Fon a 170,5ºC i el seu punt d’ebullició és superior als 360ºC Hom pot caracteritzar les aldoses per conversió en derivats del benzimidazole, condensant anàlogament la sal potàssica de l’àcid aldònic provinent de l’aldosa amb o -fenilèdiamina Els derivats obtinguts no modifiquen la configuració del carboni 2 del sucre i posseeixen prou solubilitat, en solucions aquoses àcides, perquè llur poder rotatori específic pugui ésser mesurat
aroma

Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components individuals …
antazolina
Farmàcia
Química
És obtinguda condensant la benzilanilina amb la 2-(clorometil)-2-imidazolina.
Forma cristalls que es fonen a 120-122°C i dóna un clorhidrat de gust amarg, que es fon a 237-241°C És emprada com a antihistamínic
col·lapse gravitacional
Astronomia
Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.
Un collapse d’aquest tipus es pot produir en un núvol de matèria interestellar, tot constituint la primera etapa de la gènesi d’un estel, i en aquest cas el collapse es realitza d’una manera relativament lenta, aturant-se quan la pressió cap enfora augmenta a mesura que el gas interestellar s’escalfa, en comprimir-se, i iguala la força de la gravitació cap al centre del núvol Un altre collapse molt més brusc és el que es produeix durant l’explosió d’una supernova En aquest cas les regions centrals d’un estel s’esfondren en poques hores i donen lloc a un cos superdens d’unes desenes de…
arsènic groc
Química
Arsènic tetraatòmic obtingut condensant ràpidament a recer de la llum vapors d’arsènic.
Les seves propietats físiques són les d’un no-metall És soluble en sulfur de carboni i evaporant i refredant la solució és obtingut en forma de cristalls cúbics grocs, de densitat 2,03 que sublimen a 50°C i són també solubles en glicerol i en benzè És un reductor enèrgic La llum ultraviolada el transforma tot seguit en arsènic gris