Resultats de la cerca

Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc

Hom té notícia d’un primer comte de Montefeltro, Antonio , que obtingué el títol nobiliari de Frederic I Barba-roja Aquest fou seguit per Buonconte da Montefeltro , que el 1234 annexà a les seves possessions la senyoria d’Urbino Altres membres importants d’aquesta família foren Guido da Montefeltro mort el 1298, condottiere que combaté contra Siena 1271 i vencé els güelfs 1275, i el seu fill Buonconte da Montefeltro , que morí combatent els aretins a la batalla de Campaldino Antonio de Montefeltro restaurà la senyoria d’Urbino 1377 i obtingué noves possessions Gubio 1388 i…

Inicià la carrera al servei del marquès de Cotrone, fent el cors Del 1500 al 1507 lluità a Itàlia al servei del Gran Capità i posà en pràctica el seu mètode de tàctica militar a base de mines terrestres en fou recompensat amb el comtat d’Oliveto Passà després a l’Àfrica, prengué Vélez de la Gomera 1508, participà en la presa d’Orà 1509, conquerí Bugia 1510 i sotmeté Alger, Tunis, Tremicèu i Trípoli El 1512, de nou a Itàlia, com a capità general de la infanteria, participà en la batalla de Ravenna empresonat pels francesos, fou rescatat per Francesc I de França, que el nomenà general dels seus…

Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella S'uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre 1367, i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367 fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Es casà amb Constança d…

De família gibellina, fou soldat a sou dels Scaligeri, dels Carraresi i del duc de Milà, Gian Galeazzo Visconti, successivament Es distingí en la presa de Bolonya 1397, al servei de Visconti, que li atorgà les senyories de Castagnole, Monferrato i San Martino En morir el duc 1402, es rebellà contra els Visconti i els prengué Alessandria 1403, Piacenza 1406 i Pavia 1410, i obtingué el títol de comte

Inicià la carrera militar en el regne de Nàpols combaté per Venècia contra el duc de Milà Dues vegades passà al servei d’aquest darrer i tornà al de Venècia, on, definitivament el 1454, en fou nomenat capità general vitalici El seu renom motivà que Lluís XI de França i Carles el Temerari, duc de Borgonya, en sollicitessin, en va, els serveis El monument eqüestre que li féu Verrocchio a Venècia 1479-88 és una obra mestra de l’escultura renaixentista

Duc d’Urbino Estigué al capdavant de les milícies de Milà i de Florència i de Ferran I de Nàpols Passà després a dirigir els exèrcits pontificis de Pius II, que el recompensà amb el títol de vicari de l’Església 1463 Fou cap de la lliga italiana i vencé els venecians a Molinella 1467 Fou un dels mecenes més importants del seu segle i convertí el seu ducat en un destacat focus cultural de l’època

Entrà al servei d’Alfons el Magnànim per dominar una rebellió a Calàbria Els seus homes s’hi establiren i donaren origen a alguns dels pobles italoalbanesos Els seus dos fills, amb part de les tropes, es traslladaren a Sicília, on iniciaren també les colònies albaneses

Filla illegítima de Felip Maria Visconti, duc de Milà, i d’Agnese del Maino Rebé en dot Cremona i Pontremoli en casar-se 1441 amb el condottiere Francesco Sforza Coadjuvà als esforços del seu marit per tal d’aconseguir la successió, obtinguda el 1450, de Felip Maria Visconti Mort Francesc Sforza 1466, es féu càrrec del govern en nom de llur fill Galeazzo Maria

De jove actuà amb el condottiere Tartaglia Bisbe de Recanati i Macerata, Martí V el cridà a la cúria 1418 Arquebisbe de Florència 1435 i cardenal 1437, Eugeni IV li encarregà la missió de sotmetre els barons romans, als quals declarà la guerra enderrocà Palestrina, bastió dels Colonna 1436 La sospita que no estigués en contacte amb el duc de Milà provocà un aldarull, i morí a conseqüència de les ferides que hi rebé