Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
conestable
Història
Dignitat palatina i, més tard, militar, derivada del comes stabuli
o cap de les cavallerisses dels emperadors romans del Baix Imperi.
Adoptada pels reis merovingis i després pels carolingis i capetians, Enric I li donà, vers el 1050, un caire militar Vers el 1120, Lluís VI féu conestable el seu cosí Raoul de Vermandois i li confià per un quant temps el comandament del seu exèrcit Finalment, el 1191, Felip August suprimí la senescalia i passà la seva facultat militar de cap suprem de la host reial al conestable Amb aquest caràcter tan important es mantingué d’una faisó més o menys efectiva fins que fou suprimida, el 1627, pel cardenal Richelieu El 1804 Napoleó restablí el càrrec i el donà al seu…
conestable
Història
A la corona catalanoaragonesa, cap suprem de l’exèrcit reial amb les mateixes atribucions militars que el senescal
(extingit el 1358).
El títol de conestable fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó el 1369, a favor del seu fill Martí Aquest, en esdevenir rei 1369, donà la conestablia al seu parent Jaume de Prades, que també fou almirall de la corona per la qual cosa sembla que ambdues dignitats es confonien sovint Mort Jaume de Prades sense fills mascles 1408, sembla que el càrrec estigué molt de temps vacant, fins que, el 1463, Joan II el donà a Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica Mort aquest 1467, la dignitat passà a Joan Ramon Folc de Cardona, comte de Prades i primer duc de Cardona, i romangué…
retaule del Conestable
Pintura
Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania, pintada el 1465 per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal.
Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu la taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable Corona el retaule un calvari, i el completen una predella amb quatre figures de sants, entre ells un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de…
fort del Conestable
Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i dels Caputxins, la ciutat de Girona.
Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada
Jaume Huguet pinta el retaule del Conestable, de la capella de Santa Àgata de Barcelona
Jaume Huguet pinta el retaule del Conestable, de la capella de Santa Àgata de Barcelona
Pere IV de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó, que regnà efectivament només a Catalunya (1463-66), i Conestable de Portugal.
Fill de l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra, i de la seva muller Elisabet, filla de Jaume II d’Urgell El seu pare, regent de Portugal durant la minoritat d’Alfons V, el féu conestable el 1443 El 1445 entrà a Castella amb un exèrcit per ajudar Joan II contra els infants d’Aragó A conseqüència de la derrota i mort del seu pare a Alfarrobeira 1449 hagué de tornar a Castella, on visqué nou anys en greus dificultats El 1454 pogué tornar a Portugal i llavors acompanyà Alfons V en una expedició contra Tànger Els catalans, en lluita contra Joan II, el proclamaren rei a Barcelona el…
Bertrand Du Guesclin
Història
Conestable de França.
Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué rescatar Du…
batalla de Calaf
Història
Militar
Combat que s’escaigué el 28 de febrer de 1465, durant la guerra contra Joan II, a la vila de Calaf (Anoia), en el qual fou vençut l’exèrcit del rei-conestable Pere IV pel de Joan II, comandat pel comte de Prades.
Caigueren presoners, entre altres, Pere, cosí del conestable, els vescomtes de Rocabertí i de Roda, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló i Bernat Gilabert de Cruïlles
Luis de Beaumont y de Navarra
Història
Comte de Lerín, conestable de Navarra.
Cap del bàndol beaumontès, després de la reconciliació d’aquest amb Joan II de Catalunya-Aragó, acompanyà el rei amb forces navarreses a la campanya de l’Empordà i fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 L’any següent es casà amb Elionor d’Aragó, filla illegítima de Joan II Però des del 1469 entrà de nou en conflicte amb el rei, que seguí la política a favor dels agramontesos Obtingué, però, la protecció del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, a qui era d’utilitat en les seves mires envers Navarra Des del 1494 estigué en guerra contra els reis de Navarra Caterina I i Joan d’Albret…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina