Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
consentir
Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir.
consentir-se
Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, batzegada, etc.
consentir-se
Transports
Cedir a l’esforç el cordam o algunes peces que componen la nau i la seva arboradura.
temptació
Filosofia
Religió
Amb valor subjectiu, estat del qui experimenta l’atracció d’una conducta que contrasta amb els ideals de la pròpia convicció moral o religiosa.
Tots els sistemes ètics i religiosos consideren que no és pecat de sentir temptacions, sinó únicament de consentir-hi fins al punt que els evangelis narren les temptacions de Crist, i la tradició cristiana, reflectida en l’art, recorda especialment les de sant Antoni
acanalat
Tecnologia
Conjunt de canals, dents o entalles mecanitzat sobre la perifèria d’un eix (acanalat exterior) i a l’interior del forat central de la peça que s’hi acobla (acanalat interior), que permet la transmissió de moviment i força entre ambdues.
L’encaix entre elles pot ésser fix o pot consentir un desplaçament de la peça femella —generalment un engranatge— en sentit axial La secció transversal de les entalles pot ésser de perfil rectangular o triangular acanalat recte o en forma de dent d’engranatge acanalat de mòdul o dentat
acceptar
Consentir, algú, a rebre o prendre (allò que li és ofert).
condescendir
Dignar-se a consentir alguna cosa a algú, prestar-s’hi.
catequitzar
Explicar per tractar de convèncer a fer o a consentir alguna cosa.
ocasionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica del segle XVII, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.
Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta determinat per…
econometria
Economia
Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l’estadística i la matemàtica.
Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’…