Resultats de la cerca

Constitució de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona

Fou elegida entre els gremis, els fabricants, els comerciants, els hisendats i els milicians, i era dominada per membres del liberalisme exaltat, com Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler La Junta demanà a la reina regent la convocatòria de corts extraordinàries i, contrària a la divisió provincial, volgué la restauració de l’antiga corona d’Aragó no aconseguí, tanmateix, el suport de les juntes existents a València i a Saragossa, ni tampoc de les de Girona, Lleida i Tarragona Malgrat la dissolució dictada pel govern 2 de setembre, es transformà en Junta Provisional Superior…

Funciona sempre de forma tripartida i elabora i manté al dia un catàleg d’activitats que pot servir d’indicador per a les determinacions dels àmbits funcionals de la negociació collectiva

Generalment són expressades interrogativament Tanco la finestra

Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats oscillaren…

Jaume I organitza el Consell General de València, assemblea consultiva i deliberativa de la ciutat Modificada el 1266, 1278 i 1418

Es reunia periòdicament i hi assistien els visirs i diversos dignataris i el soldà, en un recinte especial separat per una reixa La funció d’aquesta audiència era consultiva les decisions finals eren de la incumbència del gran visir

Fou un dels socis de la fàbrica Bonaplata, que installà a Barcelona la primera màquina de vapor per a usos industrials 1831 Milità en el partit progressista i formà part de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona de 1835 fou alcalde de Barcelona el 1836

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…

És considerada la primera acadèmia d’art regularment constituïda i legalment reconeguda Tingué atribucions que excedien el simple ensenyament, com la tutela del patrimoni artístic i una funció consultiva A partir del 1706 organitzà exposi cions de pintura Membres importants de l’acadèmia foren Niccolini, Paul Delaroche, Marià Fortuny, Gérard, Ingres, Bertel Thorvaldsen, Viollet-le-Duc, etc