Resultats de la cerca

Fou creada el 1857 a Buenos Aires per inspiració de Gil Gelpí i Ferro i altres 150 naturals de Catalunya i de les Balears La primera comissió directiva fou presidida per Gil Gelpí i Ferro, i estava formada per Josep Puig i Clavera, Domingo de Bertran i Pau Ramon Com a metges hi figuraren Pau Sabdell i Domingo Capdevila El 1939 canviaren el servei assistencial i installaren els primers consultoris mèdics interns que s’anaren ampliant Actualment els consultoris cobreixen totes les necessitats mèdiques, i inclouen un modern laboratori Les installacions comprenen també…

Pertany a l’Agència Valenciana de Salut de la Generalitat Valenciana És un dels quatre hospitals de referència existents a la capital valenciana, a prop de l’Hospital la Fe, l’Hospital General i l’Hospital Doctor Peset És una institució centenària, vinculada històricament a la Facultat de Medicina de la Universitat de València Atén una població de 337383 habitants, i la seva àrea de salut té 21 consultoris o centres de salut, un centre d’especialitats, l’hospital de la Malva-rosa, i l’hospital de la Defensa

Estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts i medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1915-22 Emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires En aquesta ciutat fou professor de dibuix i anatomia a l’Escuela Normal, i dirigí el consultori mèdic del diari “Crítica”, l’Hospital Municipal Parmenio Piñero 1945-56, els consultoris mèdics del Sindicato Único de Trabajadores de Cases de Renda 1958-72, l’Obra Social Médica de la Unión Tramviaire Automotor 1968-75, i l’Instituto Policlínico Fou soci de l’Asociación Médica de Cultura Artística Dins de la seva obra…

Fou creada l’any 1892 a iniciativa de laics catòlics amb el suport de l’Església de Barcelona i de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors La fundadora d’aquest orde, Carmen González del Niño Jesús, traslladà a Barcelona religioses de l’orde per tal de dur a terme l’obra Inicialment es féu càrrec d’infants ja acollits al barri del Raval, i pocs anys després, beneït pel bisbe Jaume Català , fou fundat l’Hospital del Nen Déu, que ocupà diverses seus fins que al 1923 hom construí un hospital propi al barri de l’Eixample de Barcelona Posteriorment obrí nous centres a Tiana Maresme, i el 1951 …

Per donar compliment a aquests objectius garantint una asssistència sanitària integral i de qualitat, el CatSalut disposa d’una xarxa de centres i serveis sanitaris distribuïts per tot el terrritori i pròxims a la població centres d’atenció primària i consultoris locals, hospitals comarcals i d’alta tecnologia, centres i serveis de salut mental i sociosanitaris També disposa d’altres recursos que completen l’atenció sanitària rehabilitació, atenció a les drogodependències, transport sanitari i altres prestacions, com ara el finançament dels medicaments i dels articles…

Els precedents es troben en la Casa de Sanitat d’aquest barri conegut des del segle XVI, un centre de quarantena que acollia els possibles contaminats d’ultramar L’afluència cada cop més gran a la ciutat d’aquests collectius durant el segle XIX, a conseqüència de la creixent importància del port de Barcelona, que donaren lloc a diverses epidèmies de còlera i febre groga, comportà que l’Ajuntament hi construís un llatzeret 1905 Al novembre del 1914 hom edificà uns pavellons dedicats a combatre una epidèmia de febre tifoidea, considerats l'inici de la institució En el mateix emplaçament hi fou…

El 1895 es graduà en medicina a Viena i el 1898 publicà el seu primer estudi Gesundheitsbuch für das Schneidergewerbe ‘Llibre de salut per a la professió de sastre’ on remarcava la importància del context social de l’individu per al seu desenvolupament psicològic El seu interès per la medicina psicosomàtica el portà a examinar molts infants afectats d’insuficiències i de defectes orgànics fruit d’aquestes observacions seria l' Studien über die Minderwertigkeit von Organen und ihre seelische Kompensation ‘Estudis sobre la insuficiència d’òrgans i la seva compensació anímica’ 1907 A partir del…

A Lerroux, G Cornet, “Cu-cut”, 25-11-1909 Coll part Pocs personatges de la vida contemporània catalana han despertat una polèmica tan apassionada com Alejandro Lerroux i García En efecte, aquest republicà andalús, fill d’un veterinari militar, esdevingué durant les dues primeres dècades del segle XX un element clau de la política barcelonina i arribà a ser aclamat com a “caudillo popular” pels seus seguidors, mentre que els adversaris l’anomenaven despectivament “el emperador del Paralelo” Format en el periodisme republicà del Madrid del final de segle, Lerroux destacà aviat com un jove…

Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…