Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Rde Baños, AMarro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Concha Lorente ESTRENA Barcelona, desembre del 1911 Sinopsi Mort Diego de Robles, cap d’una de les partides de bandolers que al segle XVII actuen als Pirineus, la seva filla, Carmen, ocupa el seu lloc La noia s’enamora de Salvador, un pintor que havia estat presoner dels seus homes i que la correspon, davant la gelosia de Diabolino, el lloctinent del grup Els carrabiners del virrei descobreixen l’amagatall dels bandolers i els capturen, però Carmen i…

Llicenciada en ciències de la informació per la UAB, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1996 amb Àfrica 30 1997, que mostra la relació d’un home vell, contrabandista d’animals, amb un jove, amb Àfrica com a referent i somni Ha escrit també les peces Al tren 1995, Desconeguda 1996, Un aire absent 1998 i La dona i el detectiu 2001 Com a guionista, és coautora d’ El joc de viure 1996-97, Laura 1998 i Plats bruts 2001-02 Forma part del collectiu Germanes Quintana

Alguns musicòlegs consideren com a antecedent d’aquest tipus de polo el polo líric present en òperes i sarsueles del segle XVIII i començament del XIX D’altres, en canvi, opinen que la relació entre ambdós és més aviat incerta Entre els polos lírics més famosos cal destacar el Polo del contrabandista i Cuerpo bueno de Manuel García, el darrer utilitzat per G Bizet en el preludi al quart acte de Carmen L’última de les Siete canciones populares españolas , de Manuel de Falla, és un exemple estilitzat de polo

Fou un dels artífexs de la sarsuela romàntica del segle XIX Rebé les primeres nocions de música del seu pare i posteriorment tingué una formació pràcticament autodidàctica El 1842 es traslladà a Madrid per estudiar piano amb P Albéniz El 1847 estrenà la seva primera sarsuela, La Venta del Puerto o Juanillo el contrabandista , que fou seguida de la paròdia Las sacerdotisas del sol , estrenada el 1848 Oudrid esdevingué ràpidament un compositor popular A partir del 1849 inicià la collaboració amb R Hernando, J Gaztambide i FA Barbieri Aquesta collaboració donà com a fruits Misterios…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT Barcelona y sus misterios 1860-61 d’Antoni Altadill GUIÓ Albert Marro FOTOGRAFIA Jordi Robert INTERPRETACIÓ Francesc Aguiló, Joaquim Carrasco Diego Rocafort, Joan Argelagués, Joan Durany, Josep Balaguer, Emília de la Mata, Maria Reigada, Josep Martí, Manuel Arbó ESTRENA Barcelona, 26061916 Producció El 1880 Antoni Altadill publicà Barcelona y sus misterios , a semblança de Les Mystères de Paris 1842-43 d’Eugène Sue Ambdues obres després es convertiren en fulletons En la trama complicada de la cinta domina l’aspecte sentimental més…

Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B Andreu El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó Posteriorment 1845 es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical Fou autor de nombroses obres…

Estudià enginyeria i filosofia, però és dedicà de jove a la música Amplià els seus coneixements musicals a França, Bèlgica i Alemanya i treballà la composició amb Camille Saint-Saëns i Max Reger Del 1931 al 1936 presidí la Junta Nacional de Música, i més tard dirigí el conservatori de Madrid Residí a Brusselles del 1939 al 1951 El 1948 la UNESCO li encarregà un estudi per a definir el diapasó únic Membre estranger de l’Institut de France i president de la secció espanyola de la Societat Internacional de Musicologia SIMC Guanyà el primer premi de composició en el concurs internacional de Viena…