Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Pròcers i ciutats dels Països Catalans són convocats a les corts de Castella
Amb l’inici del segon regnat de Felip V, diversos pròcers i ciutats dels Països Catalans són convocats a les corts de Castella
Institució Patxot
Institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.
Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de…
Premis Nadal i Josep Pla de narrativa
L’acte de lliurament dels premis Josep Pla i Nadal de narrativa, convocats per l’editorial Destino, té lloc a l’hotel Palace de Barcelona El 49è premi Josep Pla és per a Xavier Theros, autor de La fada negra , un thriller ambientat en la revolta de la Jamància de la Barcelona del 1843 El 73è premi Nadal és per a Care Santos, autora de Media vida , una història d’amistat entre dones
parlament
Política
Història
Dret constitucional
A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei, per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació
braç militar
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de la noblesa feudal laica, detenidora de feus i baronies.
Al Principat el seu poder ultrapassava la tercera part del territori i dels seus habitants N'era cap el comte, després duc, de Cardona, i en formaven part els comtes, vescomtes, barons, cavallers, generosos i homes de paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del seu estament, si no havien arribat a l’edat de vint anys Al Regne d’Aragó la noblesa era escindida en dos braços militars, el de la noblesa rics-homes i el dels cavallers, en el qual eren inclosos els mestres dels ordes militars Al Principat es produí una partició semblant durant el decenni final del s…
Gran manifestació contra la sentència als líders independentistes
Convocats per l'ANC, Òmnium Cultural i més de 500 entitats, milers de persones es manifesten sota el lema “llibertat” al llarg del carrer Marina en protesta per la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes La guàrdia urbana estima l’assistència en unes 350000 manifestants, xifra que, aquest cop, és especialment contestada pels convocants, que la qualifiquen d’esbiaixada per baixa Al vespre, milers de persones tornen a manifestar-se davant de la comissaria de la Policía Nacional, on hi ha una quarantena de ferits en els enfrontaments entre manifestants i mossos d’…
Federació Monàrquica Autonomista
Política
Agrupació política catalana representada per diferents personalitats monàrquiques de Catalunya, que es constituí el 1919 i que romangué activa fins el 1931.
L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista
Manifestacions xenòfobes a Europa
Milers de persones es manifesten els dies 6 i 7 de febrer en diverses ciutats de l’Europa central contra l’acollida d’immigrants i refugiats, convocats pel moviment antimusulmà alemany Pegida La mobilització més important té lloc a Dresden, i congrega unes 8000 persones, segons la policia A Praga, Varsòvia, Copenhaguen i altres ciutats s’apleguen també manifestants, bé que en un nombre molt inferior A Calais França, on hi ha el camp d’immigrants i refugiats més gran d’Europa i on la manifestació ha estat prohibida, la policia deté un general de la legió estrangera que intentava…
Reivindicacions independentistes en ocasió del Barça-Madrid
Convocats pel Tsunami Democràtic, milers de manifestants independentistes ocupen la zona que envolta el Camp Nou, protegit per un gran desplegament policial, on té lloc el partit de Lliga A l’interior de l’estadi també hi ha reivindicacions, amb un mosaic, pancartes, pilotes grogues al terreny de joc i crits d'"independència" i "Llibertat presos polítics" Després del partit, que acaba amb empat a zero, hi ha aldarulls i enfrontaments al carrer Una desena de persones són detingudes El partit s’havia de jugar el 26 d’octubre i va ser ajornat per possibles disturbis
consell ple
Història
Als municipis catalans medievals, assemblea general de caps de casa convocats (per crida o corredor) en casos extraordinaris.
Rebia també el nom de consell general o parlament Amb el desenvolupament dels organismes municipals a partir dels s XIII i XIV, anà desapareixent a poc a poc els municipis més importants
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina