Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cordaïtòpsids
Paleobotànica
Classe de gimnospermes constituïda per plantes que visqueren durant el Carbonífer i el Permià.
Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses forestals
gimnospermes

El cicle vital de les gimnospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes llenyoses de ramificació monopòdica i generalment perennifòlies que es caracteritzen perquè els primordis seminals no són inclosos en un ovari.
Comprèn les classes dels bennettitòpsids, dels cicadòpsids, dels coniferòpsids, dels cordaïtòpsids, dels ginkgòpsids, dels gnetòpsids i dels pteridospermòpsids, algunes de les quals són totalment fòssils
prefanerògames
Botànica
Grup d’espermatòfits primitius que inclou les classes dels pteridospermòpsids, dels cordaïtòpsids i dels ginkgòpsids.
cordaïtes
Paleobotànica
Gènere de plantes arbòries, de la classe dels cordaïtòpsids, que visqueren al final de l’era primària.
Atenyien fins a 40 m d’alçària Les fulles, simples, amb els nervis dicotòmics i parallels, eren arranjades helicoïdalment, i les flors eren disposades en inflorescències axillars amentoides Creixien en terrenys marjalencs i formaven grans boscs Han deixat nombroses restes fòssils a les conques hulleres
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…