Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
cordats

Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
Els cordats fòssils
Les dificultats de determinar la identitat dels fòssils de cordats sovint dóna peu a noves interpretacions de l'evolució dels grups i el seu moment d’aparició sobre la Terra És el cas de l’exemplar de la fotografia, Cosesaurus aviceps , d’uns 10 cm de llargària, trobat al Triàsic d’Alcover Alt Camp, que es va considerar emparentat amb els ocells, mentre que altres opinions el considerarien més pròxim dels lepidosaures Jordi Vidal / MGB Els cordats són metazous que es caracteritzen per la presència, en alguna etapa de la seva vida, d’una corda dorsal o notocordi , al voltant del qual s’…
seminífer | seminífera
Anatomia animal
Dit de cadascun dels túbuls encarregats de transportar els espermatozoides madurs segregats pel lòbul corresponent del testicle dels cordats.
En els mamífers, els túbuls seminífers desemboquen en un túbul sinuós de gran llargada, l’epidídim, que descansa sobre la superfície de cada testicle i que s’ajunta amb l’epidídim del testicle de l’altre cantó formant el conducte deferent En els altres cordats, els túbuls seminífers desemboquen directament al conducte deferent
telencefalització
Anatomia animal
Procés evolutiu mitjançant el qual el telencèfal dels vertebrats va assolint un desenvolupament i una complexitat com més va més gran a mesura que hom avança en l’escala evolutiva d’aquests cordats.
Així, en els vertebrats inferiors el telencèfal, representat pels hemisferis cerebrals, és molt petit i amb la substància blanca, el palli , afora, envoltant uns nuclis de substància grisa A mesura que hom avança en l’escala evolutiva es va desenvolupant una zona de substància grisa, el neopalli , que va adquirint una importància cada vegada més gran fins a envoltar del tot l’antic palli, que resta en una situació interna Aquest neopalli, o escorça cerebral , de primer és llis, però després s’ha de plegar, en els cordats més evolucionats, a fi de poder cabre dins el crani Aquest…
ambulacrals
Zoologia
Grup taxonòmic situat dins dels deuterostomats que comprèn els hemicordats i els equinoderms.
Malgrat que tradicionalment se situava els hemicordats dins dels cordats, la comparació morfològica i els estudis de filogènia molecular ARNt, gen SSU suggereixen que els hemicordats s’agruparien amb els equinoderms, formant el grup dels ambulacrals fora dels cordats Això indica que moltes de les característiques que actualment es consideren pròpies dels cordats no serien exclusives d’aquest grup, sinó que podrien provenir de l’ancestre comú dels deuterostomats
epineure
Zoologia
Triploblàstic celomat que presenta el tub nerviós en posició dorsal respecte al tub digestiu.
Comprèn el grup dels cordats
estomocordats
Zoologia
Embrancament de metazous deuteròstoms caracteritzats per les obertures branquials, al principi del tub digestiu, i per un esbós de corda dorsal; tenen la cavitat celòmica dividida en tres segments.
D’una banda, hom els considera relacionats filogenèticament amb els equinoderms, i de l’altra, amb els cordats Es divideixen en tres classes enteropneusts, pterobranquis i graptòlits
encèfal

Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina…
eucelomats
Zoologia
Grup de metazous en què la cavitat interna del cos o celoma és formada únicament a partir del mesoderma.
Es divideixen en dos grans grups, el dels esquizocelomats , en què el celoma s’origina com una cavitat dins una gran massa de cèllules mesodèrmiques, i el dels enterocelomats , en què el celoma s’origina a partir de l’intestí primitiu El primer grup comprèn molluscs, anèllids i artròpodes, i el segon, cordats i equinoderms
Els deuterostomats
Hom inicia en aquesta pàgina l’estudi dels grups d’animals deuterostomats, és a dir, els quetògnats, els hemicordats, els equinoderms, els procordats i els cordats Els caràcters que fan que considerem aquests grups relacionats entre ells no són fàcils de veure, ja que en general es tracta de processos embriològics, és a dir, la manera com es desenvolupen els organismes a partir de l’ou, que els separa clarament de tots els organismes que hem vist fins ara artificialment agrupats com a protostomats Efectivament, en el desenvolupament embrionari dels deuterostomats, la boca no es forma a partir…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina