Les dificultats de determinar la identitat dels fòssils de cordats sovint dóna peu a noves interpretacions de l'evolució dels grups i el seu moment d’aparició sobre la Terra. És el cas de l’exemplar de la fotografia, Cosesaurus aviceps, d’uns 10 cm de llargària, trobat al Triàsic d’Alcover (Alt Camp), que es va considerar emparentat amb els ocells, mentre que altres opinions el considerarien més pròxim dels lepidosaures.
Jordi Vidal / MGB.
Els cordats són metazous que es caracteritzen per la presència, en alguna etapa de la seva vida, d’una corda dorsal o notocordi, al voltant del qual s’organitza la resta de l’animal. La polaritat que imposa el notocordi comporta per a aquests organismes l’existència de simetria bilateral, que pot modificar-se secundàriament.
Es troben representats en el registre fòssil des del Paleozoic, bé que al nostre país les mostres més abundants no apareixen fins al Cenozoic, especialment pel que fa als mamífers. Sovint, la dificultat de determinar la identitat dels exemplars trobats dóna pistes alternatives a les hipòtesis sobre l’evolució dels grups i el seu moment d’aparició sobre la Terra.
Així, la major part de les espècies conegudes pertanyen als vertebrats, categoria que agrupa el conjunt de formes caracteritzades per la presència de vèrtebres, estructures esquelètiques dorsals que envolten el notocordi formant la columna vertebral. És a partir d’aquesta columna vertebral que s’estructura la resta de l’endosquelet: el crani i l’esquelet apendicular.
Mapa de distribució dels principals jaciments de vertebrats fòssils dels Països Catalans (a dalt) i distribució de les localitats fossilíferes del Neogen de la conca del Vallès-Penedès (a baix).
Distrimapas, original de l’autor.
L’origen dels cordats s’ha de buscar, probablement, prop dels carpoïdeus, un grup d’equinoderms del Paleozoic per als quals hom ha proposat el terme de calcicordats. La presència d’organismes amb corda dorsal ja és registrada al Cambrià de Burgess Shale. Pel que fa als grups de cordats no vertebrats, les restes fòssils dels actuals cefalocordats (representats per l’amfiox) i els urocordats (representats pels ascidis i les salpes) són problemàtics o molt escassos.
Al contrari, el registre fòssil dels conodonts o conodontocordats és molt abundant. Fins fa pocs anys, només es coneixia d’aquest grup les peces esquelètiques que formaven el seu aparell filtrador. Posteriorment, en trobar-se una empremta sencera d’un organisme amb notocordi que portava les esmentades peces, es va confirmar la seva pertinença al Cambrià de Burgess Shale.
Els primers vertebrats, pertanyents a la categoria dels agnats (vertebrats sense mandíbules) es troben ja a l’Ordovicià. Nogensmenys, al Silurià trobem ja una fauna prou diversificada d’aquest grup. Durant el Devonià té lloc la primera radiació de vertebrats amb mandíbules, els quals són inclosos dins les classes dels placoderms i dels acantodis. Hom considera que aquests prefiguren ja les futures radiacions d’elasmobranquis i osteïctis.