Resultats de la cerca

Fill d’Horaci Chauvet Redactor de “Le Figaro” de París Publicà dues novelles Furieusement tendre 1949 i L’air sur la quatrième corde 1953, a més d’un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra , i una història del cinema

Ciutadà honrat de Barcelona, fou diputat i conseller de la generalitat, per dues vegades conseller tercer de Barcelona i el 1684 conseller de la llotja Catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona, entre els seus escrits cal esmentar la Pharmacopea catalana 1666 i De corde hominis disquisitio 1694, on defensà la introducció de les idees de Harvey sobre la circulació de la sang, per les quals fou combatut Fou pare de Josep d'Alòs i de Ferrer

La manca de notícies sobre la vida i l’obra d’aquest compositor en dificulta la recerca, atès que el seu nom tan sols està documentat gràcies a algunes poques obres conservades dos motets - Corde et animo , a cinc veus, i Regali ex progenie , també a cinc veus-, escrits en el llenguatge de transició del manierisme renaixentista cap al Barroc i que es guarden a l’arxiu del Reial Collegi del Corpus Christi, i sis tonos a tres veus, guardats a l’antiga Biblioteca de Medinaceli de Madrid, que representen un estil típic de la música de romanç dels primers decennis del segle XVII

Fill d’un militar de carrera, l’any 1927 anà amb la seva família a Líbia, d’on tornà l’any 1938 Estudià llengües semítiques i orientals i es graduà el 1942, any que fou mobilitzat per lluitar a la Segona Guerra Mundial El 1943 desertà als aliats Després de ser novament capturat per l’exèrcit nazi, s’evadí i passà la resta de la Segona Guerra Mundial a l’Àfrica del Nord sota el comandament del general Eisenhower En acabar la guerra fou condecorat amb la Medalla d’Argent al valor militar El 1946 publicà la seva primera novella  Il Migliore e l’Ultimo , basada en les seva experiència en la…

Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí quattuor , càmbric…

Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb…

A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…

Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…

Vida Estudià al Conservatorio Nacional de Música de Buenos Aires amb A Palma, J André i J Gil El 1938 rebé el Premio Nacional de Composición, el 1941 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música i el 1942 la Fundació Guggenheim li concedí una beca per a anar a estudiar als Estats Units La Segona Guerra Mundial, però, feu que retardés aquest viatge fins el 1945 Als EUA conegué nombrosos compositors europeus que s’hi havien establert a causa del conflicte bèllic, com P Hindemith, A Schönberg, I Stravinsky, B Bartók o D Milhaud, i també entrà en contacte amb els grans compositors…

Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…