Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques
La Coronada
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, drenat pel riu Zújar i pel Guadiana, que forma el límit septentrional del terme.
Economia agrícola i ramadera
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
Comprèn, seguint un sistema d’exposició parallel a l’utilitzat per Viciana, una història general fins a Pere el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebellió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió Té en compte les obres historiogràfiques precedents —en especial Beuter— i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica Una tercera part prevista restà inèdita Constitueix encara avui una font…
coronat | coronada
coronat | coronada
Gaspar Escolano escriu Década primera de la Historia de la insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia
Gaspar Escolano escriu Década primera de la Historia de la insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia
àguila imperial

Àguila imperial
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Àguila de grans dimensions, de color bru i cap groguenc; viu a les planes, a vegades vora els aiguamolls, i nia en els arbres.
És un ocell migrador que hiverna al sud-est d’Àsia pot ésser trobada amb molta dificultat al sud de la península Ibèrica, especialment a Doñana
vall d’Estiula
Vall
Vall del municipi de les Llosses (Ripollès), tancada al N per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d'Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes a l’oest.
Es troba situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula , tancada per la serra de Sant Marc coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes contrafort oriental dels rasos de Tubau a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a santPere 1040, després a santPere i a sant Feliu 1319 i actualment només a…
serra de Sant Llorenç del Munt
La Mola, el cim de la serra de Sant Llorenç del Munt, coronada per l’antic monestir
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís de la Serralada Prelitoral Catalana, al Vallès Occidental, al límit amb el Bages.
Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac Sant Llorenç, de morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5-5,5 km, i orientada NNW-SSE, al Montcau 1 057 m alt i a la Mola 1 104 m alt Aquesta carena, que es manté de 900 a 1 000 m alt, separa el terme de Mura Bages del vallesà de Sant Llorenç Savall El sector de migjorn la Mola pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs Ripoll i la del Llobregat riera de les Arenes La serra de l’Obac és vertebrada per una carena de la…
Sant Bartomeu de Cabanyes

Capella de Sant Bartomeu de Cabanyes, petita capella rural romànica d’una sola nau i coronada per un campanar d'espadanya
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al coll de Sant Bartomeu
, depressió de la Serralada Litoral al NE del turó de Séllecs, al límit amb el municipi d’Òrrius (Maresme).
L’església de Cabanyes és esmentada ja l’any 931 L’actual edifici és romànic el 1299 depenia ja de la parròquia d’Argentona Al segle XIX passà a la parròquia d’Òrrius
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina