Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
crepuscle
Astronomia
Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del Sol o després de la posta.
En el primer cas hom en diu també crepuscle matutí o albada , i, en el segon, crepuscle vespertí o ocàs Durant els crepuscles la llum creix o minva d’una manera gradual Tant l’albada com l’ocàs van acompanyats generalment de canvis poc o molt espectaculars de la coloració i la illuminació de la part del cel per on el Sol surt o es pon Aquests fenòmens són deguts a la refracció i la dispersió de la llum del Sol per les molècules d’aigua i les petites partícules sòlides que hi ha a la baixa atmosfera La durada i les característiques dels crepuscles depenen, doncs, de…
Tadeusz Miciński
Literatura
Escriptor polonès.
Fou membre del moviment literari Młoda Polska ‘Polònia Jove’ Home eclèctic, molt influït pel messianisme i misticisme, escriví una poesia rica en motius fantàstics, marcada per un to simbolista alhora que surrealista L’obra poètica més coneguda és W mroku gwiazd ‘En el crepuscle de les estrelles’, 1902 En novella, es destaquen Ksiadz Faust ‘El sacerdot Faust’, 1913, Nietota, kisiega tajemna Tatr ‘Nietota, el llibre secret dels Tatra’, 1910 i Kniaź Patiomkin ‘El príncep Pot'omkin’, 1907 En la seva producció dramàtica cal destacar W mrokach złotego pałacu, czyli Bazylissa Teofanu ‘…
nit
Astronomia
Interval de temps que transcorre entre la fi del crepuscle vespertí i l’inici del crepuscle matutí.
La nit és vista, en la tradició mitològica i religiosa de molts pobles i de moltes cultures, sota un aspecte benèfic, del repòs, i alhora sota un aspecte malèfic, com a pròpia dels esperits malignes Sovint la nit és considerada com la mare del dia, i moltes cosmogonies posen la nit i la tenebra a l’origen de totes les coses El contrast, a més, entre nit i dia, entre tenebra i llum, ha originat diversos ritus i diverses tradicions folklòriques
Ferran Casas-Mercader
Literatura
Dret
Poeta i jurista.
La seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota 1957, Sonets d’Itàlia 1959 i Pont i crepuscle 1966 cap a un cert realisme a Nuri 1967 Publicà el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas 1948
Ferran Casas-Mercader
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de jurista La seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota 1957, Sonets d’Itàlia 1959 i Pont i crepuscle 1966, cap a un cert realisme a Nuri 1967 Publicà el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas 1948
Kirsten Malfrid Flagstad
Música
Soprano noruega.
Els seus pares foren el director d’orquestra Michael Flagstad i la pianista Marie Flagstad-Johnsrud, de qui rebé els primers rudiments musicals Més tard, estudià cant al Conservatori d’Oslo amb E Schytte-Jacobsen El 1913 debutà al Teatre Nacional de la capital noruega en un petit paper a Tiefland 'Terra Baixa', d’E D’Albert De seguida s’incorporà a la companyia del mateix teatre, on cantà bàsicament opereta Després d’una discreta gira per França, del 1928 al 1932 formà part de la companyia del Teatre Municipal de Göteborg Suècia El 1933 debutà a Bayreuth, on interpretà papers secundaris…
Josep San Martín i Boncompte
Literatura catalana
Novel·lista i pedagog.
Professor d’ensenyament secundari a Fraga, és autor de les novelles Joan Majoles 1994 i Crònica d’un crepuscle 2000, de la narració breu Tristaina un somni 1991, i del poemari Reculls d’incerta vida 2000, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó 1999
ragnarök
Mitologia
Religions del centre i nord d’Europa
Mite escandinau sobre la fi del món (‘destí final dels déus’), emparentat amb els cants d’Edda.
Després d’una terrible lluita dels déus Odin, Frey i Thor amb els esperits malignes Fenris, Sürts i la serp Migdår, moren els déus i desapareix el món en un incendi Després, però, neix una nova terra on els supervivents recomencen una vida fraterna i feliç Una falsa interpretació del mot donà origen a l’expressió el crepuscle dels déus , immortalitzada per Richard Wagner Götterdämmerung
Jevgenij Abramovič Baratynskij
Literatura
Poeta rus.
De família noble, fou soldat a Sant Petersburg, on conegué Puškin i s’uní als seus seguidors Fou traslladat a Finlàndia, i deixà l’exèrcit el 1825 Influït pels romàntics alemanys, tractà temes filosòfics amb un profund pessimisme Destaquen els seus poemes narratius Eda 1824, Bal ‘El ball’, 1828, Tsyganka ‘La gitana’, 1831 i el recull de poemes lírics Sumerka “El crepuscle’, 1842, darrera mostra de la poesia puixkiniana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina