Resultats de la cerca

La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla

Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada…

La cresta dels Bartolons, vigorós contrafort meridional de la serra de la Grana Rafael Paulo Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta 211, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres de la Grana i l’Aguilar orlen pel sud el massís d’Aitana Constituïdes per calcàries i margues eocenes, es troben en una zona intensament tectonitzada i amb multitud de fractures que sovint permeten l’aflorament de materials triàsics un magnífic exemple es troba a la vall del riu de la Torre, on una falla de direcció nord-sud posa en contacte les calcinals albienses amb les argiles i algeps…

Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la…

Els Carpats descriuen un arc d’uns 1300 km de longitud i s’estenen des de Bratislava Txecoslovàquia fins a Orsova, a la Porta de Ferro Romania Formen l’enllaç entre els Alps i els Balcans, i són constituïts per les unitats següents d’oest a est els Carpats Negres i els Carpats Blancs, ambdós a Moràvia els Beskidy occidentals, entre Polònia i Moràvia l’Arva Magura, a Eslovàquia l’Alt Tatra on culminen, a 2654 m alt, entre Eslovàquia i Polònia el Baix Tatra, al sud de l’Eslovàquia Central i els Beskidy de l’est, a la zona on conflueixen les fronteres de Polònia, Ucraïna i Eslovàquia Continuen…

Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…

Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…

De direcció W-E, presideix la ribera septentrional del Xúquer, i fa de divisòria entre la Foia de Bunyol i la Vall de Cofrents, tot separant les valls del Magre i del Xúquer Continua vers l’E per la serra de Dosaigües, fins a la Ribera Alta