Resultats de la cerca

El seu tipus hagué d’imitar en tot el diner de tern i fou anomenat diner barceloní d’argent o ternat i, més endavant, crucesignatum o croat, per la gran creu que tallava el revers Des dels segles X i XI, els països europeus, hereus de l’imperi Carolingi, feien encunyar exclusivament dinerets de billó de contingut d’argent més i més baix Al llarg del segle XIII, però, el desenvolupament econòmic exigia, a tot Europa, una moneda de més valor que els petits diners, i Gènova i altres ciutats italianes ja feien múltiples de diner, batuts en argent El 1218 Ramon Berenguer de Provença…

Els croats es distingien per una creu de tela cosida al pit, símbol del vot d’obediència a l’Església en canvi de la protecció eclesiàstica sobre llur persona i llurs béns mentre durava l’expedició Mig pelegrí mig guerrer, el croat fou un aventurer amb la possibilitat de sortir del tancat món feudal i de manifestar la seva mística

Pere el Gran encunya el croat

L’exmilitar croat Slobodan Praljak, condemnat a vint anys per crims contra la humanitat a la ciutat bosniana de Mostar durant la guerra de 1992-95, s’enverina després d’escoltar el rebuig a l’apellació del jutge, mentre afirma no ser un criminal Praljak mor poc després a l’hospital

Estudià a diferents centres de Croàcia i Àustria, dirigí l’Òpera de Zagreb del 1915 al 1943 i fou professor a l’Acadèmia de Música de Belgrad en 1946-61 Compositor nacionalista, desenvolupà un llenguatge d’àmplia diversitat colorística inspirat en elements musicals provinents del folklore croat Del conjunt de la seva obra només l' Obertura de l’òpera Strizeno-koseno 'Cap brillant' s’ha incorporat al repertori orquestral croat

Seguí la carrera militar i després es dedicà a la literatura Entre altres càrrecs fou vicepresident de l’Acadèmia Iugoslava de Ciència i Art, director de l’Institut Croat de Lexicografia i director de la Unió Iugoslava d’Escriptors D’estil vigorós i conviccions fermes, no dubtà mai en les seves obres a criticar les injustícies socials i la política del seu país Cal destacar la trilogia dramàtica Glembajevi ‘La família Glembaj’, 1932, la novella Povratak Filipa Latinovića ‘El retorn de Felip Latinović’, 1960 i els reculls de relats, Hrvatski bog Mars ‘El croat déu…

Amb simpaties panslavistes i influït pel pensament illuminista, publicà l’obra Disertacija ‘Discursos’, 1832, on defensava la unió dels pobles illiris enfront d’Hongria També fundà un Centre de Lectura a Zagreb, que donà un gran impuls al ressorgiment literari i nacional croat

Cap del partit camperol croat des del 1928, combaté el centralisme serbi en favor d’una organització federal de l’estat iugoslau Empresonat 1920-30 i 1933-34, quan Croàcia aconseguí l’autonomia 1939 esdevingué vicepresident del consell fins el 1941 Enfrontat a Pavelić, el 1945 s’exilià a Occident