Resultats de la cerca

En dissolució els cromats tenen un color groc, a causa de la presència de l’ió cromat Estructuralment hi ha una analogia entre el cromat i el sulfat Són isomorfes les sals d’ambdós anions quan tenen un catió comú La dissolució aquosa d’un cromat té un caràcter bàsic degut al pas de cromat a dicromat per hidròlosi, segons la reacció En solució àcida l’equilibri és completament desplaçat cap a la dreta d’aquí ve que hom obtingui els dicromats tractant un cromat amb àcid

És emprat en la confecció de llumins de seguretat i com a pigment

 Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i…

Apareix en disminuir el pH d’una solució de cromat CrO 2 - 4 segons el mecanisme següent

Oxidant enèrgic, és molt emprat en l’anodització de l’alumini, en l’obtenció de catalitzadors i en el cromat electrolític

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, els cristalls del qual tenen un hàbit generalment prismàtic i presenten estries També forma masses o pàtines Té un color vermell taronja intens i, a vegades, amb tons groguencs És un mineral d’origen secundari, a partir de dissolucions cromíferes amb productes d’oxidació de la galena Hom el troba associat amb piromorfita, cerussita i altres minerals secundaris del plom És bastant escàs, i els jaciments més notables són els de Berezdov URSS i el de Dundas Tasmània

S'establí a Barcelona el 1925, on fins el 1942 fou director del laboratori de la duana Aquest any passà a catedràtic de química analítica a la Universitat, de la qual fou rector 1951-57 Tingueren repercussió internacional les seves aportacions d’una nova reacció de reconeixement d’alcohols amb vanadat i 8-hidroxiquinoleïna, d’una reacció d’identificació directa d’oxigen en els composts orgànics amb tetratiocianatocobaltat II de potassi, i d’una altra de reconeixement de l’ió cromat amb o -dianisidina Fou membre de les acadèmies de Medicina 1958 i de Ciències 1959, de Barcelona