Resultats de la cerca

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats…

Començà a jugar al Putxet, que era el filial del CT Barcino, club amb què posteriorment desenvolupà la seva carrera Fou campiona d’Espanya individual 1964 i també de dobles i per equips 1963, 1964 En els Campionats de Catalunya fou campiona en dobles 1961 i als de Barcelona, tres cops campiona per equips i tres més en dobles 1962, 1963, 1964, fent parella amb Nacha Hospital els dos primers Participà amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa 1962

Començà jugant al tennis i el 1950 es passà al tennis de taula de la mà de Joan Salichs Acumulà dinou títols estatals en les quatre modalitats, en què destaquen els tres individuals 1954, 1955, 1956 i els nou consecutius per equips 1953-61, els dos primers amb el Club Mayda i els altres set amb el CT Barcino En els Campionats de Catalunya guanyà 14 títols, 6 per equips amb el Barcino, 6 en dobles i 2 en mixtos Fou membre del primer equip espanyol femení que participà en un Campionat del Món 1959

S’inicià al Club Esportiu Trèbol d’Alella, a partir del 1997 passà al Bonasport i posteriorment al CT Barcino L’any 2011 guanyà el Campionat d’Espanya en dobles juntament amb Guillermo Olaso i el 2012 en fou subcampió individual Ha guanyat cinc tornejos Challenger en individual 2008-10 i tres en dobles 2009, 2010 El 2011 assolí la seixanta-cinquena posició al rànquing ATP, mentre que en dobles fou vuitanta-unè el 2010 Amb l’equip espanyol participà en la consecució de la Copa Davis júnior 2004

El 2001 es traslladà a l’Estat espanyol, on jugà en diferents clubs, entre els quals destacà el Club Tennis Castelldefels El 1999, amb Miguel Lamperti, assolí el segon lloc del rànquing mundial, i des de llavors sempre ha estat entre els deu primers Amb Hernán Bebe Auguste ha arribat al tercer lloc de la mateixa classificació Fou campió del món amb la selecció argentina 2002 També ha estat campió estatal en tres ocasions consecutives 2009-11, i al llarg de la seva llarga carrera ha guanyat diversos torneigs, principalment a Espanya i l’Argentina

Soci del Club Tennis Barcino, que presidí 1981-85, sota el seu mandat el club es proclamà campió de la Copa Intercontinental 1983 Collaborador de la Reial Federació Espanyola de Tennis 1978-82, l’any 1982 fou l’organitzador del primer torneig de 25000 $ fet a Catalunya i de l’Associació Catalonian Tournements L’any 1986 fou cofundador, juntament amb Lluís Bruguera, de l’Academia Top Team També presidí el Club Nacional de Presidents de Clubs de Tennis d’Espanya 1987-91 i el Club de Tennis Llafranc 1998-2010 Creà el Campionat Escolar de Tennis de Catalunya amb la Fundació Jesús Serra, primer, i…

Membre del Club de Tir Montsià, fou un dels primers socis del club, fundat el 1984 Guanyà el seu primer campionat provincial el 1993 i el primer Campionat de Catalunya en pistola de foc central el 1997 Aconseguí el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat en nombroses ocasions, així com en pistola d’aire estàndard i pistola de 9 mm També aconseguí diversos trofeus de la Generalitat Guanyà el Campionat d’Espanya - Copa President en modalitat de foc central calibre 32 2006 Ha aconseguit èxits destacats en el Campionat d’Espanya de tir amb la selecció catalana El 2011 fou nomenat Mestre…

No ha estat mai una divinitat popular i ha estat rarament adorat És representat en forma d’home, amb quatre cares i quatre braços, assegut sobre un lotus o un cigne

Criat a l’Hospitalet de Llobregat, inicià la seva carrera al Club Tennis de la Salut Fou campió d’Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966, i guanyà l’Orange Bowl 1966 i el torneig de Wimbledon 1967, any que també fou campió absolut d’Espanya El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el Trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976 Ja en categoria absoluta obtingué un títol de Grand Slam Obert dels Estats Units, 1975, la Copa Masters 1976 i trenta-un torneigs de l’ATP Tour, la gran majoria en terra batuda També fou finalista del Roland Garros 1974 i guanyà el…