Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cuscús
Cuscús amb pollastre i verdures
© MPG
Gastronomia
Plat típic d’Àfrica del Nord, preparat amb sèmola de blat de moro o d’arròs i carn en petits bocins (moltó, pollastre, etc), amb possibilitats d’addició de mantega, sal, cigrons, carxofes, etc.
tabule
Tabule de cuscús
fugzu (CC BY 2.0)
Gastronomia
Amanida feta amb búrgul o cuscús, tomàquet, ceba, julivert i menta, que s’amaneix amb oli d’oliva i suc de llimona, originària de Síria i el Líban.
harissa
Gastronomia
Salsa espessa i picant que es prepara amb bitxo, oli, all i herbes aromàtiques, i que s’utilitza especialment com a condiment per al cuscús, típica del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient.
Les tècniques culinàries i l’alimentació
Productes bàsics La gran diversitat de productes alimentaris a l’abast és una de les principals característiques de l’oferta actual de béns de consum Una passejada pels mercats de tot Catalunya mostra una molt extensa varietat de fruita, verdura, hortalisses, carn, peix, espècies, etc Uns productes que procedeixen dels llocs més allunyats del món i que ho fan en una seqüència estacional que les generacions anteriors no coneixien Poder menjar tot l’any productes d’horta de la temporada com ara mongeta tendra o maduixots és un dels fets sorprenents d’aquesta nova cultura alimentària Poder…
Breu història dels costums alimentaris
Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…