Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
dàctil
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, d’arrel fibrosa, d’una alçària de 40 a 150 cm, que fa panícules unilaterals.
Creix sobretot en els prats
dàctil
Literatura
Peu de la mètrica grega i llatina que consta d’una síl·laba llarga i dues de breus (— ̆̆).
El seu ritme és descendent Fou emprat en l’epopeia, la poesia religiosa oracles i la lírica coral, sovint combinat amb l' espondeu
dàctil
Música
Peu o patró mètric de la poesia grega, que consisteix en la combinació d’una síl·laba llarga i dues de breus.
Per extensió, també s’aplica als esquemes rítmics musicals anàlegs
anapest
Literatura
Peu de la poesia grega i llatina compost de tres síl·labes, les dues primeres breus i la tercera llarga.
És l’oposat al dàctil
peu
Literatura
En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.
Tot sovint és emprat com a sinònim de metre , però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora ̆, duració d’una síllaba breu De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat L’estructura dels principals peus i metres és la següent pirriqui ̆̆, iambe ̆—, troqueu — ̆, espondeu — —, dàctil — ̆̆, anapest ̆̆—, crètic — ̆—, amfíbrac ̆— ̆, baqui ̆— —, molós — — —, tribaqui ̆̆̆, peó…
vers adònic
Literatura
Vers que consisteix en un dàctil i un espondeu o troqueu.
És adònic l’últim vers de l’estrofa sàfica
glicònic | glicònica
hexàmetre
Literatura
Vers de sis peus, tradicional de l’epopeia grega i romana, usat també en la poesia religiosa (oracles i himnes), en la didascàlica i en l’elegíaca.
És constituït per una sèrie de sis peus o compassos de dos temps un de fort seguit d’un de feble Els dos temps són quantitativament iguals però, així com el primer ha d’ésser una síllaba llarga, el feble pot ésser format d’una de llarga espondeu o de dues de breus dàctil El cinquè peu és sempre format d’una de llarga i dues de breus, i el sisè o final és sempre de dues síllabes essent sempre indiferent la quantitat de la darrera Presenta l’esquema següent &esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆ És un vers recitatiu, i a mesura que fou utilitzat, d’Homer a Nonnos, anà…
aristofànic | aristofànica
Literatura
Dit del vers acatalèctic de tres peus que comença amb un dàctil, utilitzat sovint en les obres d’Aristòfanes.
mètrica
Mètrica grecollatina
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…