Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Carlo di Giovanni Rossi
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista italià, resident a Rússia.
Urbanitzà Peterburg, ciutat on construí el nou Palau Mikhajlovskij 1819-23, actual Museu Rus, l’hemicicle de l’Estat Major, davant el Palau d’Hivern, el Teatre Aleksandrinskij 1832 i la plaça dels decabristes, amb els edificis del Senat i del Sínode, units per un arc de triomf
Ol’ga Dmitrijevna Forš
Literatura
Escriptora daguestànica.
Simbolista en les primeres obres Gor'ačij cekh , ‘El taller calent’, 1927 Sumašedšyj korabl , ‘La nau boja’, 1931 Voron , ‘El corb’, 1934, escriví també novelles històriques Odety kamnem, 'Revestits de pedra’, 1925 la trilogia sobre ANRadiščev Jakobinskij zakvas , ‘El ferment jacobí’, 1934, Kazanskaja pomeščica, 'La terratinent de Kazan’, 1936, i Pagubnaja kniga , ‘El llibre nefast’, 1936 i la novella sobre els decabristes Pervency svobody, 'Els peoners de la llibertat’, 1953
Vasilij Andrejevič Žukovskij
Literatura
Poeta rus.
Participà en la guerra del 1812 i fou preceptor del tsarévitx És l’introductor del Romanticisme en la poesia del seu país Entre les seves obres cal destacar V'ečer ‘La tarda’, 1806 i Eolova arfa ‘L’arpa d’Èol’, 1814 És notable la seva traducció de l' Odissea i d’algunes obres de Byron i Schiller Protegí els poetes decabristes TG Ševčenko, MJ Lermontov i AS Puškin
Aleksej F’odorovič Orlov
Història
Militar
Militar i estadista rus.
Participà en les guerres napoleòniques, en contra de la insurrecció dels decabristes el 1825, en la guerra russoturca 1828-29 i en la campanya en contra de la revolució polonesa 1831 Home de confiança de Nicolau I, participà en les deliberacions del tractat de París 1856, final de la guerra de Crimea Ocupà elevats càrrecs de l’estat i s’oposà durament a l’alliberament dels camperols El seu germà Mikhail F'odorovič Orlov 1788-1842, decabrista, fou empresonat el 1825 i, alliberat per la influència del seu germà, abandonà les idees revolucionàries
Kondratij Fedorovič Rylejev
Literatura
Poeta decabrista rus.
Militar i fill de militars, participà en la guerra del 1812 Abandonà l’exèrcit, i formà part de la Societat Lliure dels Amics de les Lletres Russes Participà en l’aixecament del 1825, fou condemnat a mort i penjat Amb Bestuzev fundà l’almanac Poljarnaja zvezda ‘L’estrella polar’ Poeta romàntic, representant del byronisme rus, patriota, fou fortament influït per la Illustració francesa És conegut per Dumy cants epicohistòrics tradicionals, 1825 Vojnarovskij 1825 és un poema patriòtic en el qual s’exposen les idees dels decabristes K vremen'ščiku ‘Al favorit’ és una sàtira d’…
Vladimir Fedorovič Odojevskij
Literatura
Música
Escriptor, músic i crític rus.
Poeta romàntic, fou deportat a Sibèria perquè participà en la insurrecció dels decabristes del 1825 Artista polifacètic, amb preocupacions socials i d’una certa tendència paneslavista en una primera època, es dedicà a la novella i a l’assaig filosòfic Russkije xnoci , ‘Nits russes’, 1844, a la poesia l’almanac Mnemosina , 1824-25 i a la literatura de ficció Kosmodrama , 1840 Salamandra , 1842 La novella 4338 god ‘L’any 4338’, 1926 és una de les primeres obres utòpiques russes Conreà el gènere històric Iordan Bruno i P'otr Aretino Sebastian Bakh Participà en la fundació dels…
Murav’ev
Història
Família russa originària de Moscòvia que s’establí a la regió de Novgorod el 1488.
Els seus membres més importants foren, a Peterburg, Nikolaj Nikolajevič Murav'ev 1794-1866, príncep Karski, que lluità com a general contra Turquia 1832 i, nomenat comandant de l’exèrcit del Caucas 1854, s’apoderà de Kars 1855, i el seu germà Mikhail Nikolajevič Murav'ev 1795-1866, general que, nomenat governador de Vílnius, reprimí amb gran crueltat la revolta polonesa 1863-64 Sergej Murav'ev-Apostol 1796-1826, que fou un dels principals revolucionaris decabristes Nikolaj Nikolajevic Murav'ev-Amurski 1801-81, general i governador de Sibèria oriental 1847-61, que conquerí el…
Constantí de Rússia
Història
Gran duc de Rússia.
Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia 1816, en poder de Rússia Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià 1823 els seus drets a la corona russa Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa Amb tot, no aconseguí d’atreure's l’opinió polonesa…
Nicolau I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1825-1855).
Tercer fill de Pau I i successor d’Alexandre I En començar el seu regnat es produí la revolta dels decabristes , el 1825, moguda per les societats secretes Això féu que Nicolau cerqués suport, més que en la noblesa, en la burocràcia organitzà la policia política 1826 i dictà el codi de l’Imperi 1832, que regí fins a l’any 1917 Home sever, imposà una disciplina brutal i reprimí durament les revoltes dels mugics no fou, tanmateix, un reaccionari sense horitzó, puix que intentà de millorar la situació dels serfs i inicià la industrialització de Rússia 1837 primer ferrocarril…
decabrista
Literatura
Poeta del grup literari enllaçat amb el moviment revolucionari dels decabristes, els principals representants del qual foren K.F. Rylejev, V.F. Rajevskij, V.K. K’ukhel’beker, A.A. Bestužev-Marlinskij i uns altres poetes pròxims ideològicament (A.S. Pu^skin, A.S. Gribojedov, N.M. Jazykov).
S'inspiraven en GR Deržavin i NK Batiu^skov i en recollien l’amor a la terra i l’ideal de la llibertat individual, que transformaven en el de la llibertat social del poble tiranitzat pel tsarisme Rebutjaven el classicisme francès i el formalisme poètic, tornaven a les fonts russes i als clàssics grecs i utilitzaven el llenguatge poètic, de caràcter romàntic, per a expressar llurs sentiments, principalment socials De la poesia decabrista, inici de la poesia revolucionària russa, sorgiren les primeres obres del realisme rus