Resultats de la cerca
Es mostren 1523 resultats
decadència
Història
Sociologia
Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i consolidació en el seu si de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.
Des d’una visió estàtica de la història, hom ha qualificat la decadència com a període històric de crisi general en el qual concorren una sèrie de fenòmens desequilibri econòmic, malestar social, despoblament, estagnació demogràfica, pèrdua d’autoritat del poder central, etc, en contraposició a d’altres èpoques de més esplendor a les quals hom vol tornar A partir d’una perspectiva històrica evolucionista, hom ha defensat que totes les societats passen per uns períodes d’expansió, decadència i mort que donen pas a formes societàries superiors, en una visió gradual i…
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua…
decadència orbital
Electrònica i informàtica
Disminució progressiva de l’altitud mitjana d’un satèl·lit artificial, a causa de les forces gravitatòries i de la resistència atmosfèrica.
L’ascens i la decadència dels jueus
Fracció del pa àzim, Haggadah de Barcelona , segle XIV BrL La majoria de les comunitats hebrees de les taifes musulmanes, descendents o no de les aljames de l’antiguitat tardana, desaparegueren davant l’integrisme almohade La reconquesta i la repoblació de la Catalunya Nova, del regne de València i del de Mallorca comportà la consolidació i l’organització de nous assentaments urbans Els jueus, procedents de les ciutats del sud de França, de Barcelona i de Saragossa, es beneficiaren de privilegis especials, que afavorien el seu assentament La monarquia concedí nombrosos incentius per tal de…
Decadència definitiva de la producció sedera valenciana arran d'una epizoòtia de pebrina
Epizoòtia de pebrina que afecta el conreu de moreres i que marca la decadència definitiva de la producció sedera valenciana
E. Gibbon escriu la Història de la decadència i fallida de l’Imperi Romà
E Gibbon escriu la Història de la decadència i fallida de l’Imperi Romà
geròntic | geròntica
Relatiu a la decadència d’un individu o d’una espècie.
marasme
Suspensió, paralització, de l’activitat, causada per una decadència molt accentuada.
renovació
Urbanisme
Transformació d’àrees cèntriques deteriorades o en decadència (residencials o no) en zones civicoculturals i comercials.
monestir d’Elins
Monestir
Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
L’església reconstruïda el 1060 és part en ruïnes i part convertida en masia El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell A partir de la fi del s X entrà en gran decadència El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní Al s XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al s XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 el lloc passà a Tavèrnoles La comunitat es…