Resultats de la cerca

Estudià a França i a l’URSS, i, més tard, participà en la Llarga Marxa 1934-35 Instaurada la república popular, fins el 1967 ocupà diversos càrrecs importants en el Partit Comunista Xinès —com ara el de secretari del comitè central 1956-67— i en el govern Durant la Revolució Cultural fou privat de càrrecs polítics, però el 1973 es reincorporà al politburó i fou nomenat, posteriorment, vice-primer ministre 1975-76 i 1977-80 El 1977, a conseqüència de l’ofensiva que la facció més esquerrana del Partit Comunista Xinès dugué a terme en morir Mao, fou separat un temps de la cúpula dirigent del…

Treballador manual en una fàbrica de la seva ciutat natal, el 1979 començà a publicar les seves narracions, que assoliren un èxit notable i entre les quals cal esmentar Liu, Guan he Zhang ‘Liu, Guan i Zhang’, 1980 i Mirende hai ‘L’atractiu del mar’, 1983, de la qual hom féu una pellícula

Mor el màxim líder xinès Deng Xiaoping

Fou ministre d’Indústria Pesant 1949-50 i membre de la Comissió Estatal de Planificació 1952-54 Dirigí la reconstrucció de l’economia xinesa després dels desastres causats pel Gran Salt Endavant 1958-59 i per la Revolució Cultural 1966-76 Sense cap càrrec al partit des del 1978, aglutinà al seu voltant diversos dirigents i sectors contraris a les polítiques promogudes per Deng

Militant comunista, participà en la Revolució Xinesa Vicegovernador de Hunan 1958-67 i primer secretari del partit en aquest sheng 1970-77, el 1973 entrà al politburó Vice-primer ministre 1975, l’any 1976, mort Mao Zedong, encapçalà el govern i el Partit Comunista Xinès Perseguí la Banda dels Quatre , però també s’oposà a Deng Xiaoping El 1980 aquest el feu substituir com a primer ministre per Zhao Ziyang i, més tard, com a president del partit per Hu Yaobang 1981 Posteriorment romangué com a membre ordinari del Comitè Central fins el 2002

Membre del secretariat central de les joventuts del partit comunista 1933, les dirigí a partir del 1952, però hagué d’abandonar el càrrec el 1966 arran de la seva oposició a la Revolució Cultural Reaparegué l’any 1972 a l’ombra de Deng Xiaoping i s’encarregà de reorganitzar l’Acadèmia Xinesa de Ciències 1975, però tornà a caure en desgràcia l’any 1976 Rehabilitat a l’XI congrés del partit comunista 1977, esdevingué membre del politburó des del 1978, secretari general d’aquest 1978-80 i secretari general del partit 1980 i 1982-87 La seva mort fou un dels desencadenants del…

Enginyer tècnic, el 1946 ingressà al partit comunista Ocupà càrrecs tècnics en diversos ministeris, i entre 1983-85 fou ministre d’indústria Alcalde de Xangai del 1985 al 1989, impedí que s’hi estenguessin les revoltes que aquest any es produïren en altres ciutats de la Xina Cap de les forces armades i secretari general del PCX des del 1989, el 1993 fou designat president de la República Esdevingué l’home fort del règim a la mort de Deng Xiaoping 1998, i continuà l’orientació d’aquest, mantenint la coexistència entre liberalització econòmica i autoritarisme polític El novembre…

El 1932 s’afilià a la jove lliga comunista i, més tard, al partit comunista 1938 Instaurada la República Popular de la Xina 1949, del 1950 al 1967 ocupà diversos càrrecs del partit, sobretot a Guangdong Bandejat durant la Revolució Cultural, fou nomenat secretari del partit a Guangdong 1972 i, el 1974, primer secretari A Sichuan, ocupà alhora la primera secretaria del comitè del partit i la presidència del comitè del partit i la presidència del comitè revolucionari 1975-80 Partidari de Deng Xiaoping , el 1980 succeí Hua Guofeng com a primer ministre i el 1987, Hu Yaobang com a…

Segons les proclames de la campanya, tenia com a objectiu el sorgiment de “l’home nou”, el qual havia de realitzar la utopia del comunisme a la República Popular de la Xina L’element central de la campanya era el combat contra els obstacles que n’impedien l’assoliment, identificats en els elements “burgesos”, “reaccionaris”, “burocràtics”, “contrarevolucionaris”, etc, a l’interior del partit, de l’Estat i, especialment, entre els intellectuals Mao dirigí els seus atacs contra el que qualificà de “relíquies” en l’àmbit del pensament, els costums i la cultura, cosa que a la pràctica es reflectí…

Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses legals, fiscals i d’infraestructures a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses El primer país a crear zones econòmiques especials fou…