Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
dentalització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una articulació no dental s’hi torna per influència d’una altra articulació dental veïna.
En català, n i l, normalment alveolars, es dentalitzen en contacte amb una dental següent per exemple, canta kánte, alta álte
signe diacrític
Fonètica i fonologia
Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar-hi alguna mena de modificació fonètica.
En l’ortografia usual són emprats diacrítics com l’accent o la dièresi En transcripció fonètica hom els empra per a indicar nasalització ã, obertura ą, tancament ạ, dentalització n, velarització ł, etc En català, després de les normes ortogràfiques del 2016, hi ha els següents mots amb accent diacrític bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós