Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
descriure
Representar (alguna cosa) amb paraules escrites o dites.
metallenguatge
Lògica
Electrònica i informàtica
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge.
L’instrumental lingüístic que utilitza el metallenguatge procedeix d’un llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest mateix llenguatge o un altre de qualsevol El lingüista que escriu la gramàtica d’una llengua, el lexicògraf que redacta un diccionari, l’informàtic que descriu un llenguatge de programació, o el lògic que estudia la validesa o correctesa formal d’un enunciat, tots ho fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta també en el llenguatge colloquial frases tals com “Què vol dir llibertat en basc", “Per a vosaltres "'mestre’ i “mestra' sonen…
quasipartícula
Física
Construcció teòrica emprada en la física de l’estat sòlid per tal de descriure les excitacions entre partícules individuals dins un conjunt d’electrons interactuants (líquid de Fermí).
Hom anomena aquestes interaccions quasipartícules i existeix una correspondència biunívoca entre elles i les excitacions individuals en un gas d’electrons lliures hom pot imaginar una quasipartícula com una partícula normal que va acompanyada d’una boira de distorsió dins el gas d’electrons Actualment el concepte de quasipartícula s’ha generalitzat per tal de descriure no tan sols certes excitacions en sistemes d’electrons, sinó qualsevol excitació dels sistemes formats per moltes partícules interactuants, com per exemple molts electrons en un sòlid, però també molts àtoms en un…
astronomia descriptiva
Astronomia
Branca de l’astronomia que es limita a descriure els cossos celestes i a explicar superficialment els fenòmens astronòmics.
Rep també el nom de cosmografia Fins a arribar a la invenció del telescopi, la descripció del cosmos, en sentit estricte, hagué de limitar-se, ultra a les constellacions, a les fases de la Lluna i de Venus i als eclipsis del Sol A partir de Galileu, l’estudi dels objectes resolubles avança amb rapidesa sistema solar, estels dobles, cúmuls El mateix Galileu observà per primera vegada les taques del Sol i les muntanyes de la Lluna a partir del segle següent la descripció de la Lluna es convertí en una branca particular la selenografia En el sistema solar, a part els progressos en l’estudi dels…
teoria de gran unificació
Física
Dit de cadascuna de les teories que intenten descriure mitjançant el formalisme d’un únic camp de galga totes les interaccions experimentades per les partícules (teories de galga, interacció, partícula).
Les GUT sorgiren seguint el camí iniciat per la unificació electrofeble , ideada per S Weinberg i A Salam durant els anys seixanta, i que consistia a descriure mitjançant un únic camp les interaccions electromagnètica i feble Una GUT és una teoria que intenta ampliar aquesta unificació electrofeble per tal que també descrigui la interacció forta Les posteriors ampliacions, que haurien d’incloure la descripció de la interacció gravitacional, presenten força dificultats, especialment en la quantificació del camp gravitacional, i hom les emprèn en el marc de teories com la de les…
sentence
Música
Terme introduït per A. Schönberg en el seu Fundamentals of Musical Composition (1967) per a descriure un model formal, característic del període clàssic.
La sentence és composta per dues parts de dimensions equivalents que actualment es denominen presentació i continuació, si bé aquests termes no són del mateix Schönberg La presentació comprèn una idea bàsica i la seva repetició transposada, mentre que la continuació mostra característiques de desenvolupament com ara la fragmentació temàtica o la progressió harmònica vegeu exemple 3 de frase La sentence , paraula amb què Schönberg tradueix una de les accepcions del terme alemany Satz , és un model formal característic dels temes clàssics vegeu exemples 3 i 4 de frase , essent l’exemple més…
International Standard Archival Description (General)
Norma internacional per a descriure documentació d’arxiu, elaborada per la Comissió ad hoc
de Normes del Consell Internacional d’Arxius sota els auspicis de la UNESCO, presentada oficialment l’any 1992 al Congrés Internacional d’Arxius i difosa a partir del 1993.
Permet descriure la documentació arxivística a qualsevol nivell, des d’un document o expedient fins a un fons sencer, passant per les sèries i els subfons o seccions Distribueix la informació sobre la unitat de descripció en sis àrees —àrea d’identificació, àrea de context, àrea de contingut i estructura, àrea de condicions d’accés i ús, àrea de documentació relacionada i àrea de notes— i en vint-i-cinc elements de descripció, dels quals només cinc són obligatoris, els que es consideren essencials per a l’intercanvi internacional d’informació Un pas més en la normalització de la…
metalingüística
Lingüística i sociolingüística
Ús d’una llengua per a descriure una llengua.
dibuixar
Descriure amb trets precisos o d’una manera esquemàtica.
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els interns Una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina